• VÍDEO | La primera aventura de Tintín fa 90 anys

    Notícies Cultura | 12/01/2019 15:09
    Marta Pascual

    Fa 90 anys que el jove reporter Tintín va viatjar a Moscou. Aquesta primera aventura de l'intrèpid periodista va donar forma a l’obra Tintín al país dels sòviets i, amb ella, va nàixer un dels personatges més populars de la història del còmic. 

    Va ser un 10 de gener de 1929 quan el dibuixant belga Georges Remi, més conegut com Hergé, va donar vida al periodista de tupé i pantalons bombatxos. Nascut en el cercle burgés i catòlic de la societat belga, l’autor va començar la famosa col·lecció quan només tenia 21 anys. 

    L'emparava el seu protector, l'abat Norbert Wallez, ultraconservador, admirador de Benito Mussolini i director del diari catòlic belga Le XXème Siècle, i del suplement infantil Le Petit Vingtième, on es publicaren les vinyetes de Tintín al país dels sòviets. 

    Per encàrrec de Wallez, aquest primer volum d’Hergé serviria per a denunciar les atrocitats del règim bolxevic. En la creació de la història, el dibuixant belga va tindre com a referència l’escrit antisoviètic Moscou sense vels (Moscou sans voiles, 1928), del cònsol de Bèlgica a Rússia Joseph Douillet. Uns anys després, Hergé mateix reconeixeria que aquesta primera obra de Tintín tenia un fort component propagandístic anticomunista. 

    Però la polèmica al voltant de la ideologia dels primers còmics de Tintin s’ha centrat en les últimes dècades en la segona de les aventures del jove periodista, la que el portaria al Congo colonial de 1930. L’obra Tintín al Congo ha sigut acusada de racista per enaltir les suposades virtuts del govern belga amb la seua colònia africana i pel tractament dels personatges. 

    Per aquests dos “pecats de joventut”, com els va qualificar Hergé, es disculparia passats els anys el dibuixant, que va atribuir a una mala documentació. De fet, per als treballs posteriors a 1934, l’autor es va informar minuciosament i, fins i tot, es pot evidenciar una evolució al llarg de la saga, no només en la tècnica del dibuix, sinó en la construcció narrativa de l’univers d’aquest reporter viatger.  

    Un aniversari marcat per la polèmica

    Dijous passat començaren a Brussel·les una sèrie d’activitats per a celebrar el 90 aniversari de Tintín, que continuaran al llarg del cap de setmana. Una celebració que va arrancar amb una taula redona amb el focus posat, precisament, en un dels còmics més polèmics de la saga, Tintín al Congo.

    La temàtica triada estava influïda pel rellançament aquest mateix dijous d’una edició digital del còmic, basada en una segona edició que Hergé va redibuixar per complet en 1946 per a un diari belga en holandés, Het Laatste Nieuws. Una ocasió que va aprofitar l’autor per a rebaixar-hi les referències colonials. 

    En la conversa, que va tindre com a eix central les connotacions racistes que se li han atribuït al llibre en els últims anys, van participar Olivier Rogeau, l'advocat Alain Berenboom, el dibuixant congolés Barly Baruti, el representant del Col·lectiu per a la Memòria Colonial Kalvin Soiresse Njali, i els escriptors Daniel Couvreur i Philippe Goddin, autor de Les tribulacions de Tintín al Congo, un llibre que desxifra el volum d’Hergé.

    Tot i el consens a qualificar de racista alguns dels trets de la relació dels personatges del llibre, els ponents també van voler subratllar el fet que la història és producte del context sociocultural imperant en aquell moment. En la seua intervenció, Kalvin Soiresse Njali va afirmar: "És necessari afegir una introducció al volum en la qual s'advertisca als lectors que hi ha imatges racistes en el llibre".

    L’escriptor Daniel Couvreur, per la seua banda, va argumentar que l’obra "és un reflex d'un món que ja no existeix”. Una reflexió que Philippe Goddin va complementar amb una mirada al futur: "La lectura de Tintín al Congo és també un punt de partida per a tractar de superar la mentalitat dels nostres avis i construir una societat menys racista”.