La primera volta a les eleccions presidencials de Macedònia del Nord acaba en empat

El socialdemòcrata Pendarovski s'enfrontarà en segona volta a la conservadora Siljanovska, en uns comicis marcats pel canvi de nom del país.

La candidata conservadora a la presidència de Macedònia del Nord, Gordana Siljanovska, i el socialdemòcrata, Stevo Pendarovski
La candidata conservadora a la presidència de Macedònia del Nord, Gordana Siljanovska, i el socialdemòcrata, Stevo Pendarovski / Reuters

El candidat socialdemòcrata, Stevo Pendarovski, i la conservadora, Gordana Siljanovska Davkova, acudiran empatats a la segona volta de les eleccions presidencials de Macedònia del Nord, després de tancar la primera volta amb poc més de mil vots de diferència. Pendarovski lidera el recompte amb el 42,7% dels sufragis, a penes un parell de dècimes més que Siljanovska, 42,5%. Tots dos tornaran a veure's les cares el 5 de maig.

La participació ha rondat el 40%, la menor en els últims 15 anys. En la segona volta, ha d'haver-hi una participació mínima del 40% perquè els comicis siguen vàlids. En cas que no hi haja quòrum s'hauran de convocar noves eleccions.

Malgrat un resultat tan just, Pendarovski i Siljanovska no han deixat de repetir que guanyaran la segona volta. Clau per al desempat serà el tercer candidat, Blerim Reka, qui concorria amb el suport d'alguns partits de l'ètnia albanesa, i que ha quedat fora de la carrera, després d'obtindre el 10% dels vots. Els albanesos representen al voltant del 25% de la població de l'antiga república iugoslava

La campanya ha estat marcada per l'acord amb Grècia per al canvi del nom del país a Macedònia del Nord, un compromís que va polaritzar la societat i va obrir les portes a l'adhesió del país a l'OTAN. Els comicis presidencials han sigut vists com un baròmetre polític per a mesurar si el primer ministre socialdemòcrata, Zoran Zaev, té el suport de la població malgrat els ressentiments que hi ha contra l'acord de canvi de nom.

També et pot interessar

stats