El govern en funcions va aprovar un decret llei amb què planteja, entre d’altres qüestions, vigilar les comunicacions que alteren l’orde públic. Una mesura que alguns sectors han qualificat com el “155 virtual” i que ha generat polèmica. Però què diu exactament el text i què implica? El professor de Dret Constitucional de la Universitat de València, Ricard Martínez, assenyala que la norma és de difícil interpretació.

"És una reforma tan genèrica que admet ser qualificada com un 155 virtual, i també altres interpretacions. És difícilment interpretable, i quan estem parlant de regulacions que poden afectar drets fonamentals resulta essencial tindre una bona tècnica legislativa", ha assenyalat l'expert en la secció de xarxes de Les notícies del matí. Segons explica, si el govern es reserva la possibilitat d'interceptar les xarxes o els serveis de comunicació electrònics, en determinats supòsits seria inconstitucional. 

Comenta que es tracta d'una opció que s'inclou en l'estat d'excepció. "Si donara la facultat a l'Estat d'intervindre, en el sentit d'interceptar o controlar les comunicacions entre persones, no admet una interpretació constitucional des de cap punt de vista, i només en les situacions excepcionals regulades per l'article 116 de la Constitució se li permet a l'administració exercir alguna competència en aquesta matèria".

En aquest sentit, Ricard Martínez assenyala que el decret se situa en el límit del que regula l'estat d'excepció, un cas que, a més, indica que no depén de l'administració general, sinó que ha de passar per l'aprovació del Congrés. A més, afirma que "no és el mateix interceptar una pàgina que està difonent informació contrària a l'ordenament penal que intervindre les comunicacions, que estan regulades en l'article 18 de la Constitució.

A banda, comenta que el decret encara ha de passar per la diputació permanent, on diu que es plantejaran aquestes qüestions.