Un supercomputador japonés demostra que les pantalles facials són ineficaces
La simulació visualitza les limitacions per a evitar que les gotes es propaguen des de la boca d'una persona infectada de coronavirus.
Una simulació realitzada al Japó amb el supercomputador més ràpid del món posa de manifest que les pantalles facials de plàstic no són eficaces per a evitar que les gotes es propaguen des de la boca d'una persona infectada de coronavirus. El treball l'ha dut a terme el Centre per a la Ciència Computacional (R-CCS) de l'institut d'investigació Riken, per mitjà del potent ordinador Fugaku, que pot realitzar més de 415 bilions de càlculs per segon.
Aquestes pantalles de plàstic utilitzades per molts treballadors de cara al públic són, per tant, pràcticament ineficaces per a atrapar els aerosols respiratoris. En els models simulats s'observa que quasi el cent per cent de les gotes de menys de 5 micròmetres de grandària (milionèsima part d'un metre) escapen a través dels visors de plàstic.
La simulació ha combinat el flux d'aire amb la reproducció de desenes de milers de gotes de diferents grandàries, des de menys d'1 micròmetre fins a diversos centenars de micròmetres. L'estudi conclou que les pantalles es tornen poc eficaces per a les gotetes que tenen menys de 20 micròmetres. A més, la meitat de les gotes més grans, que són de 50 micròmetres, també van escapar de la protecció i van trobar el seu camí en l'aire.
Makoto Tsubokura, líder de l'equip al centre R-CCS, explica en The Guardian que els resultats assenyalen que l'efectivitat dels protectors facials és limitada en comparació amb les mascaretes, ja que les partícules d'aerosol més xicotetes escapen a través de l'espai entre la cara i el protector facial.
L'expert suggereix que les persones que no poden usar mascaretes per problemes respiratoris subjacents o els xiquets menuts poden usar pantalles, però només a l'aire lliure o en ambients interiors que estiguen adequadament ventilats.
