La valentia de Simone Biles: a debat la salut mental dels esportistes d'elit

La pandèmia ha visibilitzat la importància de la salut mental, i la gimnasta i quatre vegades campiona olímpica nord-americana Simone Biles ha posat el focus sobre la salut mental en el món dels esports d'elit.

Biles ha capgirat el món de l'esport just en aquests 20 dies cada quatre anys (cada cinc en aquest cas) en què el planeta gira al voltant dels esports. De sobte, sent la favorita per a endur-se les medalles d'or per les quals competia, es va retirar de la final per equips i va decidir no presentar-se a l'individual per a centrar-se a recuperar la salut mental. 

En un primer moment semblava que es tractava d’una lesió, però poc després l’atleta va esclarir que era un problema emocional. “Només pense que la salut mental ara mateix és més important en els esports. Hem de protegir la ment i el cos, no sols fer el que el món vol de nosaltres”, va explicar en una roda de premsa.

També va assenyalar que ja no confiava tant en si mateixa i que hi va haver un parell de dies en què tot el món la mencionava en Twitter i això li va fer sentir tot el pes del món damunt. “No som només atletes. Som persones, al cap i a la fi, i a vegades cal fer un pas arrere", va afegir.

Biles volia fer visible la pressió psicològica i emocional que pateix qualsevol esportista d'elit i ho ha aconseguit. 

Però Simone, tot i el ressò mundial que ha generat la seua decisió, no ha sigut la primera a alçar la veu i visibilitzar el problema. La tenista japonesa Naomi Osaka, número 2 del món amb quatre Grand Slams, es va retirar el mes de maig de la competició de Roland Garros després d’haver sigut sancionada amb una multa de 15.000 dòlars per no haver assistit a una roda de premsa.

L’enrenou que va causar aquesta penalització va ser tal que Osaka va decidir abandonar la competició. "Crec que el millor per al torneig, per a altres jugadors i per al meu benestar és que em retire perquè tot el món puga tornar a centrar-se en el tenis que s’està jugant a París”, va escriure en el seu compte de Twitter.

Després de la retirada de Biles a Tòquio, les xarxes es van omplir de missatges de suport i molts usuaris van posar en valor el coratge necessari per a fer un pas avant i renunciar a un objectiu pel qual havia treballat molt dur durant cinc anys, només per preservar la salut mental.

Mantindre un alt nivell d'exigència

Sobre la pressió que pateixen els i les esportistes d’elit, sobretot quan arriben als jocs olímpics, ha parlat la subcampiona olímpica valenciana Elena López en el programa d’À Punt Bona vesprada.

Elena, que va ser medalla de plata a Rio 2016 en la modalitat de gimnàstica rítmica, explica que, una vegada arribes al més alt, t’hi has de mantindre perquè la gent espera que continuarás guanyant sempre l’or. Però aquesta no és la realitat, assegura. El camí és molt llarg i l’esport no és només un estat físic.

En aquest sentit, destaca que el nivell d’exigència en gimnàstica és especialment alt perquè els exercicis duren només un parell de minuts i no es poden permetre cap errada perquè no hi ha marge per a la remuntada, com si que pot haver-n'hi en altres esports. 

Malgrat el tabú que hi ha al voltant de l’atenció psicològica, reconeix que a ella li va vindre molt bé durant els Jocs Olímpics de Rio per llevar-li protagonisme al que en realitat era una competició més, ja que, després de guanyar el Mundial i veure que només els faltava guanyar la medalla olímpica, la pressió que sentia era molt gran. 

A més, la salut mental és important no només per a poder competir, explica, sinó perquè, si falla la concentració durant un exercici i no es fa correctament, existeix un risc de lesió important, i això sí que pot acabar amb una carrera. 

Per totes aquestes raons, assegura que entén la decisió de Simone Biles i li dona la raó al cent per cent. 

Ara només falta saber si verbalitzar el seu malestar mental i emocional ha servit a l’atleta per a llevar-se un pes de damunt i ser capaç de participar en la final per aparells i, sobretot, si el seu exemple i el de Naomi Osaka han servit per a normalitzar la importància de la salut mental també en els esports.