Els estadis desapareguts del territori valencià

En la història del futbol, molts equips han decidit canviar d'estadi per a adaptar-se als nous temps perquè l'antic s'ha quedat xicotet o perquè necessitaven un reallotjament per diferents motius.

Casos com el de l'Atlètic de Madrid, que va derruir el mític Vicente Calderón per a jugar al Civitas Metropolitano, o el de l'Espanyol, que va canviar el mundialista Sarrià pel de Cornellà-El Prat, ara denominat Stage Front Stadium, són alguns dels més significatius dels últims anys al territori espanyol.

Però a la Comunitat Valenciana també hi ha hagut diversos casos en la història dels nostres equips. Un podria donar-se en els pròxims anys, encara que la solució està lluny. Parlem, com no podria ser d'una altra manera, del canvi del València CF del vell al nou Mestalla. Un projecte que està parat més de quinze anys, però sembla que ara ja podrien estar fent els passos definitius per a reprendre les obres. Això sí, sota les necessitats de les administracions, entre les qual podria estar la de ser seu del Mundial 2030.

Així i tot, ací fem un repàs dels estadis desapareguts i mudances exitoses dels nostres equips.

Estadi d'Altabix (Elx CF)

L'Elx va jugar gran part de la seua història en este estadi, denominat així pel barri on estava localitzat. Va ser seu de l'equip del 1926 al 1976, any de la demolició, en què l'equip es va traslladar al Martínez Valero, construït, entre altres coses, per a ser seu del Mundial de futbol del 1982.

A Altabix, l'Elx va viure una de les etapes més glorioses, amb els primers ascensos a Primera Divisió i la consecució del subcampionat de Copa del 1969.

L'any 1981 van demolir l'estadi i al mateix lloc van construir blocs de vivendes.

Estadi del Sequiol (CE Castelló)

Ja ho diu el seu himne. L'estadi del Sequiol forma part de l'ADN del CE Castelló i de la seua història. Va ser l'estadi on va començar jugant l'equip de la Plana, fa més de cent anys i, a pesar de la seua curta història, va calar en la ment dels aficionats orelluts.

El camp del Sequiol va estar ubicat al carrer d'Herrero, on ara ja seria el centre de la ciutat. Un estadi amb capacitat per a 6.000 persones en què, en el primer partit, disputat l'any 1923, un Castelló-Espanyol, va participar el mític porter Ricard Zamora.

El 1941, el Sequiol va viure la gran gesta de veure ascendir el Castelló a Primera Divisió i jugar els primers partits en la màxima categoria. Una fita que –precisament– suposaria el principi de la fi de l'estadi que seria substituït pel Castàlia per a adaptar-se a la nova realitat de l'equip alb-i-negre.

Estadi de Vallejo (Llevant UE)

L'estadi de Vallejo va ser la casa del Llevant des de l'any 1925 fins al 1968. Una infraestructura que estava ubicada al carrer d'Alboraia, al barri de la Trinitat, i tenia una capacitat per a vora 20.000 espectadors.

Va ser un estadi multiusos, amb pistes d'atletisme, on també van organitzar competicions com el Campionat d'Espanya d'atletisme del 1941.

Amb el primer ascens del club a Primera Divisió i els problemes econòmics, la propietat va decidir vendre els terrenys on s'ubicava i comprar els actuals on està el Ciutat de València.

Camp d'Algirós (València CF)

Encara que l'estadi de Mestalla ja té 101 anys, no va ser el primer estadi on el València CF va jugar els partits de local.

Abans, el conjunt valencianista jugava al xicotet camp d'Algirós, ubicat al barri del mateix nom i molt prop de l'actual Mestalla.

El recinte, en principi, va tindre una capacitat de 5.000 persones, però ràpidament el van ampliar a 8.000. En eixe moment, el València ja tenia 2.500 socis, fet pel qual es va traslladar-se a un nou estadi. Precisament eixe estadi, Mestalla, podria ser reemplaçat en els pròxims anys si, finalment, s'efectua el canvi al nou Mestalla.