Camí de la novena | La Copa del Generalíssim del 1941

El València CF va conquistar la seua primera Copa del Rei (en aquella ocasió Copa del Generalíssim) l'any 1941. Feia 22 anys que s'havia fundat i només havia arribat a una final del torneig tot i haver-se consolidat ja com un dels equips capdavanters d'Espanya.

Havia sigut set anys abans, l'any 1934, en una final en què el Madrid CF va guanyar per 2-1 a l'estadi de Montjuïc de Barcelona.

Però en aquesta ocasió el València havia aconseguit conjugar una sèrie de jugadors que van marcar una època en la ciutat del Túria. És l'anomenada "davantera elèctrica".

Aquesta estava composta per cinc jugadors. El líder indiscutible era Mundo, autor de dos gols en la final. Però al seu costat jugadors com Asensi —en plena maduresa futbolística—, Gorostiza —just en l'any que havia canviat l'Athletic Club pel València— i Epi i Amadeo formaven un repòquer que no va en tindre prou amb la victòria en la Copa, sinó que en els anys posteriors també van fer campió de Lliga al València per primera vegada en la seua història.

En la copa del 41, el València no va començar a competir fins als huitens de final per estar entre els sis primers classificats de la Primera Divisió. Precisament ja en aquella ronda li va tocar un dels equips candidats a guanyar-la, l'Athletic Club, que estava en recomposició després de la guerra i que es deia Atlético de Bilbao; i que comptava en les seues files amb el jove Telmo Zarra, que anys després es convertiria en llegenda. El València va passar per 3-4 després de remuntar un 1-2 en l'anada a Bilbao.

Els quarts de final van ser excepcionalment fàcils, gràcies a una golejada en l'anada per 8-1 al Sevilla que van convertir la tornada a la capital andalusa en un tràmit.

En semifinals el rival va ser el Celta de Vigo. Dues victòries per 2-1 i 0-4 que rubricaven la possibilitat d'aconseguir, per fi, un títol.

I va arribar el dia, va ser un 29 de juny de 1941, a Madrid i amb Ramón Encinas com a entrenador, contra l'Espanyol que, com l'Atlético de Bilbao, va canviar la seua denominació. Un partit que va començar amb un gol de Mundo en el minut 9, que setze minuts després repetiria per a posar la tranquil·litat en el marcador.

El tercer gol del València arribava després del descans en el 64, i gràcies a Asensi. L'Espanyol només va poder maquillar un marcador en el 74 amb un de Teruel i el València alçava al cel de Madrid i de mans de Francisco Franco el seu primer títol de la història.