Camí de la novena | La Copa del Rei de 1979

L'any 1979 el València CF comptava els seus trofeus en blanc i negre i tots dins de l'etapa franquista. Aquesta situació suposava que totes les copes que havia guanyat s'havien denominat Copa del Generalíssim. No obstant això, aquell any tot va canviar.

El club valencianista va guanyar la primera Copa del Rei ja amb aquesta nomenclatura i va posar els fonaments d'un equip que l'any següent guanyaria un dels trofeus internacionals més importants del moment, la Recopa d'Europa; a qui va seguir la Supercopa d'Europa.

Però els vertaders fonaments d'aquest València guanyador els van posar l'any 1976, quan l'equip del Túria va fitxar Mario Alberto Kempes. L'argentí es va fer amo de la davantera de l'equip i va quallar grans actuacions ja des que arribà a l'equip. Pitxitxi de la temporada 76/77, de la 77/78 i màxim golejador del Mundial de 1978. Aquests èxits el consolidaren com un dels millors jugadors del moment i un dels grans atractius i baluards del València per a lluitar pels títols.

Efectivament, així fou. El València es va desfer en primera ronda de la Copa del Rei del Girona i en segona de la Reial Societat després de remuntar l'1 a 0 de l'anada.

Però el gran partit de la competició va ser als octaus de final. En el Luis Casanova, anterior nom de Mestalla, el Barcelona arribava amb la renda que donava el 4-1 de l'anada al Camp Nou. No obstant això, una gran actuació col·lectiva i les imprecisions dels catalans van possibilitar que el partit, amb el 3-0 a la fi, se n'anara a la pròrroga. Allà, un gol de Darío Felman prèvia assistència de Kempes va suposar que el València capgirara del tot el marcador.

L'equip del Túria va superar les altres dues eliminatòries amb superioritat contra l'Alabés i el Valladolid i va arribar a la final que disputava contra el gran Reial Madrid, guanyador de lliga i que els havia superat en els dos partits en temporada regular.

L'equip blanc tenia en les seues files jugadors com Stielike, Santillana, Del Bosque o Camacho. Però el València també aportava qualitat amb el ja anomenat Kempes, acompanyat de Saura, Bonhof o Arias entre altres. Com no podia ser d'altra manera, el gran valedor del triomf va ser l'argentí que va fer els dos gols. El primer en el minut 24 gràcies a una gran internada des de la banda esquerra que acabà en xut creuat al pal llarg.

El segon, amb el Madrid bolcat i aprofitant una jugada embrollada en l'àrea que va acabar amb el tir al fons de la porteria del "Matador" i amb el capità Carrete alçant la Copa del Rei de mans de Joan Carles I.