Camí de la novena | La Copa del Rei del 1999

Després de quasi vint anys sense guanyar un títol, el València va aconseguir-ne dos en una mateixa temporada, la 98-99. L'any va començar amb la conquista de la Intertoto que va suposar poder competir en la Copa de la UEFA. Però el vertader èxit de la temporada va ser la consecució de la sisena Copa del Rei.

En els vint anys anteriors, el València havia viscut una de les etapes més fosques de la seua història, amb una crisi econòmica i un descens a la Segona Divisió l'any 1986, però que assoliria recuperar la categoria en només una temporada.

Amb la recuperació del club i l'aposta per joves talents amb veterans de la casa, l'equip va arribar a la segona part de la dècada dels 90 especialment consolidat entre els millors equips d'Espanya. Amb Ranieri com a tècnic, l'italià va decidir desfer-se de jugadors de renom, però conflictius, com ara Romario, o d'altres com Marcelinho Carioca o Saïb.

A favor seu estava la dupla formada pel davanter romanés Adrian Illie i el Piojo López i, sobretot, per la màgia en el migcamp de Gaizka Mendieta, que portava tot el pes creatiu de l'atac.

Aquell any, el València va iniciar la seua participació en la Copa del Rei contra el Llevant, que ja havia passat quatre rondes prèvies abans d'enfrontar-se al seu veí. Un 0-3 i un 1-0 va acabar amb la ratxa granota. En quarts de final i semifinals, el València es va enfrontar als dos millors conjunts d'Espanya, el Barça i el Reial Madrid. Contra els blaugrana el València va guanyar els dos partits per 2-3 i 4-3 amb un Claudio López estel·lar, autor de quatre dels set gols valencianistes.

L'anada de les semifinals, al Mestalla i contra el Reial Madrid, va ser un dels millors partits que es recorda a la vora de la mar Mediterrània. El València va guanyar per un contundent 6-0 amb una actuació coral magistral, però tenint en compte que l'argentí Fernando Redondo, del Reial Madrid, havia sigut expulsat en la primera part. L'anada amb un 2-1 per als merengues va ser un tràmit.

Així va arribar el València a una nova final. Aquesta vegada contra l'Atlètic de Madrid de Juninho, Lardín o Valerón a l'estadi de La Cartuja de Sevilla, però sense la seua gran estrela, Kiko Narváez, lesionat de gravetat dels lligaments del turmell mesos abans.

En el partit la superioritat del València es va fer patent des del primer moment. De fet, un primer gol del Piojo en el minut 24 i un de Mendieta en el 33 van deixar la final pràcticament sentenciada al descans. Al final l'argentí va fer el seu doblet particular i va rubricar la sisena Copa del Rei de la història del València CF que Mendieta va alçar al cel de Sevilla.