L’Elx s'estavella a Heliòpolis (3-1)

Una sorprenent i alarmant primera part de l’Elx, impotent, sense idees ni solucions ofensives, i el que és pitjor, sense la seguretat defensiva de les jornades anteriors, ha marcat la derrota dels franjaverds contra el Betis al Benito Villamarín (3-1).

Els d’Almirón han acomplit els primers 45 minuts amb un únic dispar de Fidel a prop de la porteria dels andalusos, mentre que els bètics ho feien 15 vegades. La banda atacant dreta dels andalusos ha sigut un carril lliure de marca per on Fekir, Joaquín i Emerson han entrat com i quan han volgut.

El baló li cremava als peus als jugadors de l’Elx, que han estat incapaços de trenar tres passades seguides. El Betis, conscient de l’absència total de recursos futbolístics en els jugadors il·licitans, han exercit l’habitual pressió atacant en la línia de defensa plantejada per Almirón i també al mig del camp per a recuperar el baló sense cap esforç extra.

Poc ha tardat a marcar el Betis. Minut 7. Álex Moreno li la passa a Tello per banda esquerra que assisteix el paraguaià Sanabria que, sense oposició, espenta el baló dins de la gàbia de Badía. Més fàcil per als bètics encara arribava el segon gol vint i un minut després. Pèrdua de baló al mig del camp de l’Elx, Canales l’arreplega, li’l serveix a Tello que, a soles, en un mà a mà, bat el porter franjaverd.

Els d’Almirón no recuperaven el pols, les bandes no funcionaven, el baló no arribava al mig del camp i la defensa de cinc semblava de tres. Nou mà a mà sense resistència i amb buits inexplicables en la defensa en l’assistència prèvia, que aquesta vegada Badía sí li trau a Sanabria. A prop del descans, Marcone cometia un penal de llibre que Badía aturava llançant-se com un gat al baló que se li esgolà d’entre les cames i que salvava sobre la línia. Així arribàvem al descans.

Lleugera reacció

En els primers minuts de la represa, cap novetat. A la primera de canvi, falta que trau Canales des del mig del camp dirigida a Tello que li guanya plàcidament la carrera per tota la banda esquerra a Cifu, que acabava d’entrar per Miño, i a plaer, bat novament Badía. 3 a 0. Quatre minuts després arribava el gol de l’esperança. Fidel des de l’esquerra la posa rassa i molt centrada en el punt de penal perquè Josan la creue ajustant al pal dret de la porta de Claudio Bravo.

Almirón feia tres canvis per a intentar una revolució en l’últim quart d’hora amb Nino, Mfulu i Rigoni, i el cert és que l’Elx feia un pas avant amb jugades comptades però ben compostes amb passades en profunditat molt perilloses. És el cas de la que rebia Pere Milla però que desbaratava la defensa andalusa. O la més clara, un mà a mà de Nino que retrucava Bravo. L’assistència a Nino procedia de Víctor Rodríguez, que acabava d’entrar, i recordava – salvant les distàncies –les de Xavi Hernández en el seu dia. Haguera estat el 3 a 2 a sis minuts per al final.

Mfulu assumia el mig del camp, però no hi havia temps per a massa i el Betis –que marcava el tempo del partit– decidia adormir el joc i esperar que es consumiren els 90 reglamentaris i el descompte.