Messi puja a l'Olimp

Fa a penes vint-i-cinc dies, en l'estrena de l'Argentina en el Mundial de Qatar, ningú no confiava en l'albiceleste. La derrota per 1-2 contra la dèbil Aràbia Saudita la va traure de les travesses per a alçar el trofeu de campiona del món. Però menysprear un equip liderat per Lionel Messi era, com a mínim, agosarat. Perquè al 10 encara li quedava per ballar el seu últim tango, el més especial.

El pas del temps i l'avanç de la competició han donat la raó als pocs que tenien fe en un equip jove, sense massa experiència, començant pel seu tècnic, Lionel Scaloni. Mèxic, Polònia, Austràlia, els Països Baixos, Croàcia i en última instància, la gran favorita, França, no han pogut parar-los. Messi ha culminat la seua obra i ha donat a l'Argentina el tercer Mundial de la seua història, el primer des de 1986, quan un altre déu, el seu ídol Diego Armando Maradona, va alçar el trofeu a Mèxic. Ara el deixeble no només l'iguala, sinó que supera ja, el mestre. L'Argentina dels groguets Rulli i Foyth ja té la tercera estrela en véncer França en els penals en una final de bojos, que ha acabat amb empat a tres.

L'Argentina ha imposat el seu libretto des del xiulit inicial i ha minimitzat les nombroses virtuts de França. Mbappé no apareixia i Griezmann es dedicava més a perseguir camisetes albicelestes que a generar joc. Per contra, Messi dirigia i contemporitzava el partit com ell volia. La picardia de Di María, sumada a la innocència de Dembélé, ha suposat el primer gol del partit en l'equador de la primera part. El francés ha espentat l'argentí dins de l'àrea i Messi no ha faltat a la cita amb el gol en transformar el penal. Una contra ràpida que ha iniciat Messi ha acabat amb la segona diana argentina, obra de Di María. La superioritat de l'albiceleste era tan evident, que el marcador en el descans semblava curt. 

Deschamps s'ha vist obligat a fer dos canvis abans del pas pels vestidors: Giroud i Dembélé han sigut els sacrificats. En la represa França no ha millorat i l'Argentina ha perdonat moltes ocasions per a sentenciar el duel. Tantes, que els més pessimistes ja presagiaven el pitjor. Però els francesos ni tan sols havien tirat a porta en 80 minuts de joc. I en la primera acció de perill ha arribat el gol. Mbappé ha transformat el penal comés per Otamendi sobre Kolo Muani i els fantasmes del passat els han aparegut als argentins. Sense pràcticament temps per a assimilar el colp, a penes un minut després, Mbappé ha empatat el partit en el segon llançament a porta dels francesos. Quedaven poc més de deu minuts, però ha passat de tot. França ha pogut completar la remuntada i l'Argentina, amb un llançament de Messi des de la frontal, ha tingut l'última ocasió abans de la pròrroga.

L'Argentina no està acostumada a guanyar per la via ràpida, no va en el seu ADN. Havia d'aparéixer l'èpica. Com en el primer Mundial, el de 1978, que va guanyar per 3-1 contra els Països Baixos de Cruyff en la pròrroga. Com en el de Mèxic, amb un guió massa semblant al de 2022. L'Argentina guanyava 2-0 i Alemanya va empatar, però en aquella ocasió no va caldre la pròrroga perquè Burruchaga va marcar el 3-2 en els últims minuts.

Aquesta vegada, l'Argentina ha hagut de patir de valent. Messi ha tornat a avançar els d'Scaloni en la segona part de la pròrroga, però Mbappé, novament de penal, ha tornat a empatar a pocs minuts del final. Encara hi ha hagut temps perquè uns i altres evitaren la tanda de penals, però Lautaro i Kolo Muani, no han encertat a superar Lloris i Martínez.

Mbappé i Messi han començat la tanda marcant, i després el protagonisme ha sigut per al porter argentí, el Dibu Martínez, que ha parat el llançament de Coman. A continuació, Tchouaméni ha llançat el penal fora i els argentins no han errat. Messi, a la fi, ha pogut completar el seu somni i el de tots els argentins. A més, ho fa com a millor jugador del Mundial, segon màxim golejador i màxim assistent. El 10 ha tancat el cercle.