La Premier queda a anys llum (2-4)

La superioritat de la Premier és, des d'aquesta setmana, inqüestionable. No es pot fer res contra una entitat com l'Arsenal que pot fitxar dos davanters com Aubameyang i Lacazette, autors de set gols en l'eliminatòria, amb una gamma de recursos infinita. La il·lusió d'una final europea l'any del centenari del València ha quedat en el somni d'una vesprada de primavera.

El futbol ha dictat la seua llei. La davantera de l'Arsenal és molt bona i la defensa del València ha perdut la contundència que ha lluït tota la temporada. El joc entre línies de Gameiro, Coquelin i Parejo ha sigut el més destacat de l'equip de Marcelino. Guedes i Rodrigo no han tingut el seu dia, però el resultat, en qualsevol cas, ha sigut inexorable.

El guió començava de la millor manera

Malgrat tot, al minut 11 de la primera part, el València s’ha avançat amb una contra preciosa, entre Guedes, Rodrigo i Gameiro. Es complia així el manual de tota bona remuntada, fins que Aubameyang ha empatar al 16. Encaixar un gol enmig de l’eufòria és la forma que té la vida de preguntar-te quant desitges allò que desitges. La segona part era el moment de respondre, però no ha pogut ser perquè Lacazette ha fet l’1-2. Gameiro ha empatat al 58 i Aubameyang ha marcat dos gols més, fins a arribar al 2-4. Una batussa final entre els jugadors de l'Arsenal i Paulista ha embrutat encara més el final. 

Il·lusió i divisió a la graderia

L'avinguda de Suècia clamava amb el sol de mitja vesprada. Maig, el mes de la fecunditat, era la data somiada per l'afició del València per a viure dues finals per primera vegada en la seua història. Això sí, al mateix temps que el València es jugava una semifinal europea, una part de la graderia vivia una fricció important dins de la Corba Nord entre els aficionats que volien animar i els que  no. 

Objectius encara per lluitar

El València torna a perdre en una semifinal europea. Les tres en l'Europa League. Mai, per cert, un equip havia guanyat 2-4 al Mestalla en competició continental. Queden dos partits de Lliga i la final de la Copa del Rei contra un Barça que, sense Suárez, està encara més tocat que el València. Res no han pogut fer els dos contra el poder de la Premier. Ara com ara, a anys llum.