El sistema ultradefensiu no ha sigut suficient (3-1)
Lacazette, amb dos gols, i Aubameyang en el minut 90 complicaren una eliminatòria que tocarà remuntar a Mestalla.
Sempre hi ha excepcions, però generalment, les competicions europees no les guanyen els equips que juguen a veure-les vindre. Si haguérem d’explicar la forma d’eixir del València a Londres amb una imatge seria la d’un autobús. Marcelino va canviar el seu sistema 4-4-2 per un 5-3-2 amb el qual volia sorprendre Unai Emery. El sistema ultradefensiu sembla que encara ha desorientat més els jugadors del València.
El 3-1 final reflecteix el que ha sigut el partit, perquè l’Arsenal ha tingut ocasions suficients per a guanyar amb aquesta diferència. Una altra cosa és que el gol d’Aubameyang en el descompte faça mal a la moral, després d’una sèrie de rebutjos que han afavorit els anglesos. Era necessari que el València renunciara a jugar amb l’esquema que més domina?
Marcelino sorprén Emery i a tot el món
En el fons, ningú sap de futbol. El València acaba de jugar una semifinal europea a l’Emirates de Londres amb Diakhaby com a migcentre. De fet, fins i tot ha estrenat el marcador en rematar un córner fruit d’una jugada assajada. Els cinc defenses no van servir de massa enmig de dues errades en xicotets detalls. Una contra concedida en una treta de banda i una mala vigilància de Roncaglia han facilitat els dos gols de Lacazette i han tret el València del partit.
La sorpresa final de Marcelino ha sigut la retirada de Carlos Soler i Guedes a mitjan segona part, mentre mantenia un Piccini absolutament fora de forma. Definitivament, Marcelino ha sorprés Emery. I a tot el món. La història l'escriuen els equips que s’ho guanyen o aquells que tenen una qualitat superlativa. El València, a Londres, no ha demostrat cap de les dues coses. Dijous tocarà jugar d’una altra manera. O, simplement, jugar.
Com a missatge optimista, l’actual València de Marcelino no coneix els pensaments negatius en els moments més inesperats. Només creu en si mateix i amb aquesta fe encara somia la final, i qui sap si més enllà. El València vol celebrar un dels mesos de maig més gloriosos de la seua història. I a partir de dijous s’estrena un nou episodi. Com diria el clàssic, continuarem informant-los.
