Un gran València guanya el Taronja

El València és un equip treballat, toca bé el baló, s'associa amb harmonia angelical, molts dels seus homes tenen una fortalesa física impressionant i els que han de marcar gols no erren en el moment clau. Mestalla es nota que està content. La culminació de la festa que s'ha viscut a l'estadi ha sigut el gol del coreà Kangin Lee a les acaballes del partit i que deixava el marcador en 3-0. Una victòria en aquest Trofeu Taronja que, pel que s'ha vist, anuncia bones notícies per als valencianistes.

És, per això que el públic gaudeix amb el seu equip, amb els que juguen i amb els que no. És el cas de Batshuayi, aplaudit amb passió quan ha aparegut a la grada per tal de veure el que ja és el seu equip. Si arribara un jugador com Guedes, podríem imaginar-nos el que passaria.

El València ha avassallat el Bayer

Des d'un primer moment el València ha avassallat el Bayer. Marcelino García Toral ha estudiat bé l'equip alemany i sabia que una de les seues febleses és la defensa. El que no esperava l'asturià es que aquesta feblesa esdevinguera en caos total cada volta que els valencianistes feien una estudiada pressió prop de l'àrea alemanya.

És cert que el València ha jugat la carta de la pressió alta, però també ho és que les errades comeses pel rival són impròpies d'un equip del nivell del Leverkusen. El segon ha sigut un bon exemple: imprecisió en la treta del baló, Santi Mani se n'aprofita, li la passa a Rodrigo, que remata a plaer.

La primera part ha marcat el partit. El València jugava molt bé i els alemanys no eren capaços d'armar futbol des de la seua porteria. Destacar la gran actuació de Santi Mina i també la perseverança de Rodrigo, tot i que ha llançat fora la pilota en una gran oportunitat a penes començar el partit. Però Rodrigo ja no té res a veure amb aquell davanter ansiós del primer any a Mestalla, sinó un home segur de si mateix que sap que, si no s'encerta a la primera, temps hi haurà per a fer-ho al llarg del partit. Els gols del minut 27 (Santi Mina) i 35 (Rodrigo) diuen molt de Mina i Rodrigo, jugadors, i del seu creixement professional.

Esglai arran de la substitució de Kondogbia

L'únic esglai que ha patit l'afició ha sigut la substitució de Kondogbia en el minut 34 per unes suposades molèsties. Ha entrat al camp Ferran Torres i els blancs han continuat ferms i amb el domini del baló.

A la segona part, el Bayer Leverkusen ha intentat estirar-se un poc, però l'esforç defensiu del València ha eliminat qualsevol reviscolament dels alemanys. Feia molta calor a Mestalla, i s'ha ressentit la maquinària del visitant, que en aquesta pretemporada no havia perdut cap partit i no havia encaixat cap gol.

En el 65 Marcelino ha fet entrar a Vezo i Zaza. L'afició ha aplaudit el davanter perquè és un jugador que ha donat moltes satisfaccions al club la passada temporada. Però és un jugador que no sembla entrar en els plans de l'entrenador i el que puga passar encara és una incògnita. Després han vingut més canvis i Kangin Lee ha fet el seu gol.

Un equip fort amb les noves incorporacions

El que, ara per ara, sí que està clar és que el València té un gran equip i, que si arriben els que falten, els de Mestalla tindran un equip per a afrontar amb garanties la Lliga, la Champions i la Copa. Els que ja estan s'han incorporat perfectament a l'equip. Piccini n'és l'exemple.

En definitiva, molt bon partit del València en aquest Trofeu Taronja, amb l'equipatge blanc del centenari, amb una temporada que pinta molt bé i que començarà forta amb aquest enfrontament amb l'Atlètic de Madrid, un altre dels grans del futbol espanyol. Un partit amb jugadors preparats per al duel, on ja no hi haurà parades per a beure aigua com ahir, sinó que serà d'una intensitat infernal. I dos entrenadors molt diferents, però amb caràcter i ganes de guanyar. Marcelino contra Simeone, o a l'inrevés. L'orde dels factors no canvia el producte en matemàtiques, però en futbol les coses són ben diferentes. L'afició vol continuar la festa i els resultats diran si les grans sensacions d'aquest València es fan realitat.