Ara en la televisió
VALENCIANS AL MÓN
El València CF és finalista de la Copa (1-0)
El conjunt de Marcelino guanya el Betis amb un gol de Rodrigo al minut 55.
“Illa, illa, illa, ens n'anem a Sevilla”, cantava el Mestalla. Rodrigo acabava d'aconseguir el bitllet per a la final. Al minut 55, bon enviament a l'espai de Piccini per a Gameiro i la qualitat del francés deixava el gol en safata a Rodrigo, que li retornava el regal del partit de Sevilla. El VAR, tan discutit, té entre els seus avantatges celebrar dues vegades els gols que donen pas a les finals onze anys després. Allí estarà el València, el 25 de maig, amb tots els jugadors reglamentàriament disponibles.
Fins llavors, el València s’havia vist asfixiat pel Betis, però el gol de Rodrigo, l'home que ha guanyat el cor de l'afició del Mestalla també ha sigut el pulmó i ha donat tot l'oxigen als de Marcelino. Primera ocasió clara que ha servit per a bloquejar definitivament els de Setién.
Jaume, reconciliat
El 'gat d'Almenara', tan discutit, ha viscut una reconciliació total amb la graderia gràcies a la seua personalitat. Jaume ha salvat el València al minut 38, després d'un gran llançament de Jesé. També al 80, blocant una perillosa centrada de Lo Celso. Premi per a la lleialtat de Marcelino.
Final del partit sense més esglais i el Mestalla ha botat i ha esclatat d'emoció fins a fer tremolar els fonaments de l'estadi. L'afició del València també ha tingut el detall d'aplaudir el Betis, el valent i digne equip de Setién, un d'aquells conjunts que honoren aquest esport.
Clau per al futur del projecte
Estàvem davant del partit més important de la història recent del València CF. Junt amb el premi de passar a la final l'any del centenari, estava en joc l'estabilitat del futur esportiu d'un projecte, massa sotmés a pujades i baixades d'estat d'ànim. Onze anys després, el València estarà en una final. Serà el 25 de maig, a Sevilla, contra del Barça.
El València semblava que s'havia acomiadat de la temporada a Nadal, però un impressionant moviment d'aficionats va reclamar que volia la Copa. També ho demanava el vestidor. El futbol, de vegades, ens ensenya a viure. Que ningú no torne a dir “açò és impossible”, fins que l’últim alé de vida se li escape.