Vint anys de la primera lliga de Benítez

Aquest 5 de maig es compleixen vint 20 anys de la primera de les dues lligues que va guanyar Rafa Benítez amb el València CF. Una data històrica per a un club que es trobava en plena època daurada i que en un període de cinc anys va guanyar una Copa del Rei, dues lligues, una Copa de la UEFA, una Supercopa d'Espanya, una Supercopa d'Europa i va ser finalista de la Champions League dues vegades consecutives.

Rafa Benítez va guanyar la lliga 31 anys després de l'anterior: la temporada 1970-1971. Va ser contra pronòstic, amb un Reial Madrid en plena etapa dels "galàctics" on ja comptava amb estreles com Figo o Zidane, i amb altres equips en etapa d'esplendor com el Deportivo de la Corunya que aquell any va guanyar la Copa del Rei en el partit conegut com del "Centenariazo".

Benítez i la seua petjada

Aquell any, el València havia fitxat Rafa Benítez, que venia d'ascendir el Tenerife a la Primera Divisió la temporada anterior i que també ho havia fet la del 97-98 amb l'Extremadura. Amb Benítez van arribar dos jugadors del Tenerife: Mista i Curro Torres. Però el València també va fitxar Rufete, Salva Ballesta, De los Santos i Marchena.

No obstant això, l'expectació pels fitxatges no va ser tan alta com la decepció per la venda de qui havia sigut l'estrela els anys anteriors: Mendieta. Amb ell també se'n van anar Deschamps, Zahovic, Soria, Diego Alonso i Luis Milla, que es va retirar.

Així, la plantilla es va quedar integrada per:

Porteria: Cañizares, Palop i Rangel

Defensa: Curro Torres, Carboni, Pellegrino, Ayala, Djukic, Marchena, Fabio Aurelio i Angloma

Migcamp: Albelda, Rufete, Aimar, Vicente, Kily González, Baraja, De los Santos, Serban

Davantera: Angulo, Salva Ballesta, Juan Sánchez, Mista, Carew i Illie

Un inici amb tretze jornades invicte

Aquella temporada, el València va tindre un inici de lliga espectacular. Va guanyar al Mestalla el primer partit contra el Reial Madrid amb un gol d'Angulo en el minut 7 i no va conéixer la primera derrota en el campionat fins a la jornada 14, quan va caure a casa de la Reial Societat per 2 a 0. Abans havia sumat cinc victòries i huit empats, com el del Camp Nou en la jornada huit per 2 a 2 amb gols de Salva i Marchena.

Al final de la primera volta, el València anava en tercera posició a dos punts del Reial Madrid, primer, i empatat amb el Deportivo de la Corunya.

El joc tàctic i ordenat de Benítez quallava i els resultats feien somiar amb grans èxits.

Una segona volta per a la història

La primera lliga de Benítez va arribar després d'una segona volta que ja és història a València. Tretze victòries en dènou partits, i un equip que es va proclamar campió quan encara faltava una jornada per disputar-se.

Tot i la derrota en l'inici de la segona volta al Bernabeu per 1-0 i al Mestalla contra el Valladolid per 1-2, el conjunt valencià es va refer i va sumar huit jornades consecutives sense perdre amb victòries tan importants com el 2-0 al FC Barcelona a Mestalla amb gols de Rufete i Aimar i, a partir del qual, se'l va començar a considerar com un seriós candidat al títol.

Des d'aquell moment, Reial Madrid i València van mantindre una lluita feroç per la primera plaça que no parava d'intercanviar-se entre l'un i l'altre.

No obstant això, el punt definitiu de la temporada el va marcar la derrota del club merengue a Sant Sebastià en la jornada 36 per 3-0 amb gols de Kovacevic, Khokhlov i De Paula, que deixaven el títol vist per a sentència.

Va ser la setmana següent quan el València va cantar victòria, a la Rosaleda de Màlaga i amb gols d'Ayala i Aurelio, que certificaven un èxit col·lectiu amb la senya d'identitat d'un entrenador que es convertia en llegenda a València. Allà també es va poder veure una imatge icònica com la del llavors president, Jaume Ortí, traient el ventall d'una penya valencianista a la ciutat andalusa.