Deu fites històriques de la carrera del Genovés

Paco Cabanes i Pastor, més conegut com el Genovés, va morir ahir, però ara ens queda el mite, un símbol del nostre esport i de l'imaginari dels valencians. El sis vegades campió de l'individual i llegenda per la passió que va despertar entre els aficionats va estar en actiu entre 1972 a 1996 i és considerat una de les figures del segle XX en l'escala i corda.

Inicis de raspall

Va començar jugant a raspall cada diumenge de vesprada al carrer de la Font del Genovés i, amb només huit anys, va guanyar el primer desafiament per cinc duros contra Màxim, un veterà local.

Relleu de Rovellet

Només un any després de debutar s'enfrontà per primera vegada a Rovellet, aleshores a punt de retirar-se, i poc després a Eusebio, el número u d'aquell moment. També va jugar contra els grans de l'època com Fredi o Puchol.

Primer campionat nacional d'escala i corda

El 1975 va iniciar el seu regnat i va ser elegit esportista de l'any. L'any següent, també amb Garcia de Museros, repeteix títol. Amb el seu germà Pepet, va ser campió en els anys 1978, 1979 i 1981. En 1983 i 1984 amb Puchol i de nou amb el seu germà en 1989.

Obligat a jugar amb restriccions

Amb l'objectiu d'igualar les partides, l'organització va obligar el 1977 al Genovés a jugar per baix, és a dir, a colpejar la pilota només després que aquesta haguera botat a terra o a la paret, però mai de volea. El 1980 s'hi va negar, al·legant unes lesions, a acceptar les condicions imposades.

Els Bancaixa contra Sarasol

Després de guanyar Fredi el 1988, la resta d'edicions van ser un cara a cara entre Genovés i Sarasol, ambdós finalistes veïns del mateix poble: el Genovés guanyà els anys 89, 90 i 91, però va ser superat per Sarasol en les finals del 92, 93 i 94. En les dues últimes el seu adversari jugà de roig (fora de competició oficial, Sarasol sempre es faixava de blau contra el Genovés per respecte al seu "mestre").

Rep els pilotaris bascs

El Genovés disputà diverses partides contra jugadors bascs al frontó Jai-Alai de Benidorm contra Martinikorena, al frontó de Bétera amb Intxauspe (el 13 d'octubre del 91) i de nou Martinikorena (24 de novembre del mateix any) o al trinquet de Guadassuar amb Retegi I.

Portador de la torxa olímpica

L'any 1992 jugà una partida de demostració de galotxa junt amb José María Sarasol a Barcelona durant els Jocs Olímpics de 1992, i va ser el portador de la torxa olímpica al pas per la Comunitat Valenciana.

Referent internacional

Paco Cabanes també formà part de la selecció valenciana en els mundials de pilota els anys 1993 (Torneig Cinc Nacions a València), 1994 (I Campionat d'Europa a Valenciennes) i 1996 (I Mundial de Llargues a València). Ja retirat, encara el tornarien a convocar per V Mundial de Pilota al Piemont i la Ligúria l'any 2004 junt amb figures d'altres modalitats com Jan de Murla o Martines.

La partida del segle

A punt de retirar-se, el 9 de juliol de 1995 va disputar la seua última final individual contra un jove Álvaro de vint-i-un anys, al qual va remuntar fins a guanyar-lo 60 a 55. El Genovés arribava a la final després de no haver guanyat els tres campionats anteriors.

Mestre

Es retirà oficialment en 1996, considerat encara el número 1. Des d'aleshores va participar en escoles de tecnificació i se'l podia veure en la llotgeta de baix de qualsevol trinquet, especialment els dies que jugava el seu fill, Genovés II. També fou membre de la selecció valenciana de pilota, l'última vegada el 2004.