Se'n va un cavaller de la pilota, Miguel de Petrer

Encara no fa un mes des que vam parlar, via telefònica, amb Miguel per conéixer la seua opinió sobre el fet que entre setmana es puga jugar amb galeries lliures si ho decideix el trinqueter. A banda de la qüestió, Miguel ja va deixar entreveure -amb veu seriosa- que la retirada estava pròxima. L'última lesió la va patir enguany un dimarts al trinquet de Massamagrell. Ara, a darreries del mes de març, Miguel s'ha replantejat el seu futur laboral i ha pres la decisió de penjar els guants. 

"Ha arribat el moment de dir adéu per un cúmul de circumstàncies. Tinc 38 anys, cada vegada em lesione amb més facilitat, em costa més recuperar-me. Al final entres en un bucle en el qual, de dotze mesos que té l'any, solament en gaudeixes tres jugant. Un percentatge molt alt de la decisió és en contra de la meua voluntat. Durant setmanes m'he barallat amb mi mateix, però he de mirar pel meu futur i el de la meua família. És la millor decisió. Això sí, me'n vaig agraït, perquè he jugat durant vint anys a bon nivell, he pogut viure bé de la pilota i li ho dec tot a ella", explica.

Miguel se'n va del món professional però no deixarà de costat la pilota. "Està tot molt recent i no sé què faré exactament, però no puc estar sense la pilota", diu. En l'aspecte professional, la seua vida estarà a partir d'ara encaminada a ajudar la gent. Miguel està preparant-se les oposicions per a bomber. "Aquest ha sigut un factor més per a la retirada, però no el més important. Si em quedaren tres, quatre o cinc anys bons de pilota, la prioritat seria seguir jugant. Però, sent sincer amb mi mateix, veig que a un nivell òptim solament em quedaria un any, sempre que les lesions em respectaren".

Amb la retirada de Miguel, l'afició perd un jugador d'altíssim nivell, elegant en el rebot i una volea prodigiosa, que li entrant sempre per davant a la vaqueta. Miguel va ser campió individual l'any 2010 contra Soro III. Un any més tard va guanyar la lliga professional formant parella amb un dels seus grans amics, Dani de Benavites. "Dani ha sigut un company especial. Ens sincronitzàvem de tal manera que era molt fàcil jugar. Hi havia molta complicitat entre els dos. Quasi no ens feia falta parlar", recorda Miguel. La segona lliga que figura a les vitrines de Miguel la va aconseguir formant trio amb Pere i Hèctor II contra la parella de Massamagrell Soro III i Salva.

Dani i Miguel, guanyadors de la lliga professional del 2011 / Frediesport

Miguel sempre ha sigut agraït amb tots aquells que li han fet costat de ben menut i no s'oblida del seu pare esportiu, Paco Amores. "Si he sigut alguna cosa en la pilota, en gran mesura ha sigut gràcies a ell. Per a mi pràcticament és família, un home molt pur, al qui la pilota el torna boig, i va saber impregnar-me de la seua passió per la vaqueta". Pel que fa a Paco Genovés, no para d'elogiar-lo. "Només estar al seu costat, ja millores. No hi ha cap altre com ell que entenga i vulga tant la pilota".

Des que va entrar en les escoles de tecnificació amb Paco Cabanes, el Genovés, Miguel i José Cabanes, Genovés II, es van convertir en allò més paregut a dos germans inseparables. I passant tant de temps junts, no era estrany que de vegades es calfaren als vestidors en acabar la partida. "Genovés II ha sigut el rival més difícil i també el més especial. Ens vam criar junts en l'escola de tecnificació i les nostres carreres han transcorregut pràcticament paral·leles. I malgrat que érem rivals i moltes vegades acabàvem calents en el vestidor, vam forjar una gran amistat que hem sabut conservar."

No hi ha dubte que Miguel ha creat escola per la forma tan elegant de jugar. El primer fruit ja ha arribat amb el jove Álvaro Francés, natural de Petrer, que amb només 21 anys enguany ha disputat la final de la lliga d'escala i corda. Miguel està orgullós que Francés agafe el relleu esportiu. "Francés és una meravella. Per a mi ja és una figura. Té una maduresa i un tremp impropis de la seua edat. Si he pogut contribuir en alguna cosa en la seua millora, per a mi és un honor". Se'n va Miguel però deixa un bon grapat d'amics. El mateix Dani de Benavites ha manifestat en les xarxes socials: "Miguel ha pres una decisió honesta, com és ell. Ens deixa un jugador de classe infinita i que ha sigut capaç de guanyar-ho tot. Ha sigut un privilegi jugar al teu costat, amic".

Abans de concloure aquesta nova entrevista, Miguel es posa filosòfic i realista alhora. "La pilota m'ha donat les amistats, una forma de vida i uns valors que són els que em serveixen en el dia a dia". Se'n va per la porta gran un cavaller de la pilota.