Jon Rahm posa fi a la maledicció del golf espanyol en el US Open

No hi havia dubte que Jon Rahm guanyaria almenys un major. El que no se sabia era quan i on arribaria la primera victòria. I finalment no ha calgut esperar massa temps. Cinc anys després de fer-se professional, en la seua vintena participació en un torneig del Grand Slam, el golfista basc s’ha engrandit.

Rahm ha guanyat el US Open, un dels dos grans tornejos que encara se li resistien a Espanya. Fins ara els golfistes espanyols només havien sigut capaços de véncer tres vegades en l’Obert Britànic (tres victòries de Seve Ballesteros) i cinc en el Masters d’Augusta (dos de Seve, dos de Txema Olazábal i una de Sergio García). El repte següent serà el PGA Championship, l’últim dels grans que queda per conquerir.

El golfista de Barrica, que partia des de la sisena posició en l’última jornada, a tres colps del lideratge, ha tancat els últims 18 forats del US Open amb 67 colps (–4), la millor volta del dia i del torneig. Amb un resultat de –6 en l'acumulat ha culminat la remuntada i ha superat per un colp el líder després de tres jornades, el sud-africà Louis Oosthuizen.

Rahm començava la volta amb dos birdies en els dos primers forats, que el situaven a només un colp dels líders, però un bogey en el 4 frenava l’inici fulgurant. Un nou birdie en el forat 9 el posava de nou en el grup capdavanter i amb opcions a tot en el moment decisiu, on es decideixen els tornejos, en els nou últims forats. Els rivals anaven caient poc a poc, mentre que el basc es deixava una opció de birdie en cada forat. Però semblava que la bola no volia entrar. Fins que ha arribat l’hora de la veritat. En el penúltim forat, quan més pesa la pressió, embocava un magnífic putt de més de set metres que el situava colíder. I en el 18, en l’últim colp, aconseguia un altre gran birdie amb un putt des de més de cinc metres. Dos birdies seguits. Acabava com havia començat.

I es tancava el cercle. Perquè Rahm ha aconseguit el seu primer major en el camp on ara fa quatre anys i mig va guanyar el seu primer torneig com a professional, Torrey Pines, a San Diego, Califòrnia. El mateix lloc on li va demanar matrimoni a Kelley Cahill. Ara, amb 26 anys i ja amb un fill, ha celebrat el dia del pare als Estats Units amb el triomf més important de la seua carrera. Una victòria que, a més, li serveix per a recuperar el número 1 del món, un lloc que ja va ocupar ara fa un any.

El destí li’n devia una al basc. Fa a penes 15 dies va haver d'abandonar el torneig del Memorial quan el tenia pràcticament guanyat per un positiu en Covid-19. Era líder amb sis colps d’avantatge a falta de només una jornada. El positiu l'obligava, a més, guardar una quarantena que fins i tot feia perillar la seua presència en el US Open. Però el final de la història ja estava escrit.

Sergio García, denové

Sergio García, l’únic valencià present en el torneig i l’últim espanyol en guanyar un major (el Masters de 2017), ha completat una bona actuació i ha finalitzat en denovena posició. El golfista de Borriol ha trencat així una mala ratxa que ja durava massa: no havia superat el tall ens últims quatre grans tornejos que havia jugat. L’última vegada que ho va aconseguir va ser en l’Obert Britànic de 2019, ara fa quasi dos anys. Una gran última volta de 68 colps (–3) li ha permés obtindre la millor classificació en un major després de la victòria a Augusta. L’altre espanyol que disputava el US Open, el canari Rafa Cabrera Bello, ha conclòs en el lloc 50.