Les falles caminen cap a la igualtat

Malgrat que la dona té un protagonisme indubtable a les Falles, els monuments no sempre han reflectit eixa importància mitjançant un tracte just i igualitari. Per molt que la crítica social siga una de les característiques principals de les falles, la igualtat entre homes i dones és una qüestió que tradicionalment no s’hi ha vist reflectida.

Des de fa uns anys, però, aquesta tendència s’està revertint. Cada vegada hi ha més dones –i homes també– amb consciència feminista que es preocupen per denunciar i revertir les situacions de desigualtat i opressió sistèmica que pateixen, i això comença a traslladar-se als monuments fallers. 

De fet, enguany 42 falles s’han presentat a la IV edició dels Premis Caliu, impulsats per la Regidoria d’Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI, que valoren la promoció de la igualtat i la diversitat, i condemnen la violència masclista. Són 12 més que en 2019, quan se’n presentaren 30, i 30 més que en 2018, quan només hi participaren 12. 

Totes aquestes comissions han decidit dedicar el seu monument i la crítica que fa a temàtiques d’igualtat i diversitat, però no només en aquesta categoria s’aprecia aquest avanç social. La majoria de comissions que s’han presentat als premis Falles Experimentals també han optat per incorporar la igualtat i la perspectiva de gènere als seus monuments.

Segons ha explicat a À Punt la periodista Maria Iranzo, del col·lectiu de periodistes feministes Les Beatrius i jurat de les Falles Experimentals 2021, cada any es veu com es fomenta la igualtat en aquests monuments. De fet, assegura que un gran nombre d’ells ha aprovat el test Bechdel faller que Les Beatrius va elaborar l’any passat per a comprovar si hi havia una visió feminista en les falles.

Cinc exemples de falles que fomenten la igualtat

• La Falla Cronista Vicent Beguer Esteve de Torrent, obra de l’artista Raúl Martínez, Chuky, reivindica la diversitat sexual amb el remat del monument, que consisteix en una composició de dues falleres besant-se. Una figura inspirada en dues torrentines que són ja matrimoni. La idea parteix de la portada d'una revista LGTBI publicada el 2014 que va impressionar l’artista fins al punt de voler plasmar-la en el seu treball. 

• La Falla Cuba-Literat Azorín de València conté un potent missatge en favor de la igualtat, ja que critica obertament el masclisme i el sotmetiment de les dones com a fets propis de l’edat mitjana i no del segle XXI. El monument és obra de l’artista faller Vicente Martínez i enguany es cremarà només la figura de l’aviadora, que s’ha convertit en símbol de la comissió, ja que l’altra figura va haver de cremar-se al 2020 perquè ja estava plantada i no es podia retirar. 

• La Falla Borrull-Socors, guanyadora del primer premi Caliu i el cinqué Experimental, critica explícitament la mutilació genital femenina, amb una figura que representa una xiqueta que acaba de patir-la. També crítica la imposició del burca a les dones iranianes i afganeses amb una figura interactiva que consisteix en una tela amb un xicotet forat a l’alçada dels ulls perquè qualsevol puga comprovar com veu una dona que el porta posat. Cal destacar que aquesta comissió elabora ella mateixa els seus monuments i que, ja en 2019 va plantar una falla que denunciava els assassinats masclistes. 

• Al monument de la Falla Ripalda-Beneficència-Sant Ramon de València, l’artista fallera Julia Navarro reflexiona sobre la tasca tan important que fan tres xiques joves: l’activista ecologista Greta Thunberg, l’activista trans Avery Jackson, i l’activista indioamericana pels drets de l’aigua Autumn Peltier.

• La falla infantil de la comissió Castellfabib-Marqués de Sant Joan de València consisteix en una figura sense gènere, amb nom Potatoe. Amb el lema Creïlla tu, l’artista Reyes Pe, ha creat aquesta figura agènere amb què xiquets i xiquetes poden interactuar llevant-li i posant-li complements. No només mostra que el gènere és un constructe social que cadascú performa com vol, sinó que reivindica que els joguets no tenen gènere.