Jornada de ressaca democràtica de les europees. Amb una participació del 49%, onze punts menys de la del 2019, el PP ha guanyat les eleccions a Espanya amb 22 eurodiputats. Els socialistes, per darrere, encara que només amb dos escons menys. El tercer lloc és per a Vox, que ha aconseguit sis eurodiputats. Ara Repúbliques, la marca que uneix Esquerra Republicana, Bildu i el BNG, mantindrà els tres escons, els mateixos que s'embutxaca Sumar-Compromís. Atenció al debut de l'agitador Alvise Pérez. S'apunta tres representants. Per darrere ja Podem, amb dos; Junts, amb un eurodiputat; i el PNB i Coalició Canària també n'aconseguixen un.

Igual que a Espanya, el Partit Popular és el guanyador de les eleccions a tot Europa. A continuació, els socialdemòcrates i els liberals. Després, els dos grups d'extrema dreta: Conservadors i Reformistes, i Identitat i Democràcia. Per últim, els Verds i L'Esquerra. Hi ha un centenar de diputats i diputades no inscrits o que s'incorporen per primera vegada. 

El Partit Popular intentarà governar amb els socialdemòcrates, els liberals i els Verds. Almenys això és el que apunten diverses veus expertes. Entre les quatre formacions sumen 453 escons. Molts més dels 360, on està situada la majoria absoluta.

Hem buscat l'anàlisi amb la politòloga de la Universitat de València Ana López. Hem parlat de l'augment de la ultradreta, de les particularitats d'Espanya, i les implicacions que tenen estos resultats en la política estatal.