Ara en la televisió
BON DIA COMUNITAT VALENCIANA
Es pot curar l'envelliment? Parlem de transhumanisme i ètica amb el científic Salvador Macip
L'investigador de la Universitat de Leicester ha explicat a 'Les notícies del matí' que les pròximes dècades "no serem immortals, però viurem millor els últims anys de vida"
L'investigador Salvador Macip
No queda molt perquè arriben les "pròximes dècades" de què parla el científic Salvador Macip. Mentre s'espera a conéixer què oferirà el futur pròxim, la ciència actualment fa passos de gegant. Macip, investigador de la Universitat de Leicester (RU) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que a més a més dirigeix un grup d'investigació al voltant del càncer i l'envelliment, ha explicat a Les notícies del matí que "les pròximes dècades no es pot dir que l'envelliment desapareixerà, però sí que es reduirà la velocitat de l'envelliment".
És a dir, que a partir del 2030, i cap al 2040-50 "no serem immortals, però s'aconseguirà viure millor els últims anys de vida". Macip parla de "transhumanisme" —un moviment ideològic que defensa la millora de les capacitats físiques, intel·lectuals i psíquiques de l'ésser humà mitjançant l'ús de tecnologia i dels mètodes científics, de la manipulació genètica i la nanotecnologia—, tot amb l'objectiu de millorar les persones.
L'objectiu del transhumanisme és que persones de 80 anys puguen córrer maratons, jugar a futbol i fer el que vulguen.
El transhumanisme, per tant, no busca només abordar les malalties, sinó també millorar els cossos de les persones sanes. Una qüestió que comporta dubtes ètics. Una de les línies d'investigació de Salvador Macip és l'augment de l'esperança de vida i com frenar l'envelliment. En aquest sentit el científic ha explicat que "som una colla de científics els que treballa en aquest tema. Fa uns anys es va descobrir que si eliminem les cèl·lules velles que s'acumulen als teixits, millorem l'esperança de vida. En animals és fàcil de fer. Ho hem aconseguit. En persones no és tan fàcil".
En l'actualitat treballen amb mètodes que copien els tractaments de medicaments per a combatre el càncer, "la diferència és que els nostres tractaments, en compte de reconèixer una cèl·lula cancerosa, el que fa és reconèixer una cèl·lula vella per a destruir-la".
Alguns experts consideren l'envelliment com una malaltia -ha explicat Macip-. "Estem davant d'un canvi de paradigma a la ciència. És el punt des que es treballa, i les perspectives de futur són molt interessant". L'objectiu d'aquest transhumanisme és que persones de 80 anys puguen córrer maratons, jugar a futbol i fer tot el que vulguen.
Esperança de vida, la vida laboral i la jubilació
El científic també apunta que si açò s'assoleix i els humans del futur viuen més "no tindrà sentit jubilar-nos als 60 anys, perquè no hi haurà cap país que puga permetre's pagar jubilacions a partir dels 50 anys". L'avanç d'allargar la vida obligarà a adaptar la societat. D'altra banda, ha explicat, si s'allarga massa la vida laboral, cal preguntar-se què espera a la gent jove en edat de treballar... És un problema". Mentrestant, la ciència avança, inexorablement.
El transhumanisme, a més a més, permet parlar d'"humans modificats". Preguntat per aquesta qüestió, el científic ha explicat que a diferència d'un cos amb una malaltia, on el principal objectiu és curar o tractar la seua malaltia: "Quan parlem d'humans modificats l'objectiu és un altre diferent. En aquests casos la ciència busca fer canvis per a millorar el cos humà i adaptar-lo a les futures necessitats. I ho fem mitjançant la genètica, la química, la robòtica".
Salvador Macip no parla de futur: "Parlem d'intervencions de present. El transhumanisme ja està ací. La ciència i la medicina sempre busquen construir humans diferents. Pensem en els primers homínids, els Homo sapiens, si ens comparem amb ells veurem que ja som molt diferent, per eixample, vivim el doble que ells; també som més intel·ligents, més forts, més resistents, longeus...".
El transhumanisme és fer un pas més enllà, "però no és ciència-ficció, perquè totes aquestes eines ja les tenim. Ara hem de pensar com utilitzar-les, on es poden portar, quins límits els hem de fixar", destaca l'investigador.
On està el límit?
Hi ha exemples de dispositius electrònics com ara els implants coclears, que permeten ja superar les deficiències d'audició. A la Comunitat Valenciana, per exemple, recents investigacions de la Universitat Miguel Hernández d'Elx han aconseguit que una dona cega puga veure formes i ombres a través d'uns implants cerebrals.
El científic ha reconegut que la tecnologia aplicada a resoldre problemes com aquests és un bon exemple de transhumanisme: "Pensem que hui en dia les pròtesis s'implanten en parts del cos que s'ha perdut, però pot arribar el dia en què aquestes pròtesis siguen millors que el mateix cos". Els límits, ha explicat, "els hem de posar nosaltres. La ciència busca coneixement, però som les persones les que han de fixar els límits. Que ho puguem fer no vol dir que ho hàgem de fer".
Un altre exemple de transhumanisme seria el cas del cofundador de Cyborg Foundation and the Transpecies Society, Neil Harbisson, que va nàixer amb una particularitat visual per la qual sols veu en escala de colors grisos. Va decidir implantar-se una antena al cap que, segons ell afirma, li permet veure i percebre colors invisibles com els infrarojos i ultraviolats, a més de rebre imatges, vídeos, música o telefonades directament al cap.
Neil Harbisson es considera així mateix la primera persona del món reconeguda com a cíborg, és a dir, una persona formada per matèria orgànica i dispositius tecnològics (cibernètics) que tenen com a objectiu millorar les capacitats de la part orgànica.
El 2018 es va conéixer un altre cas molt mediàtic. El de dues bessones que van ser editades genèticament en l'etapa embrionària perquè nasqueren resistents al VIH, el virus que origina la sida. Un cas que va generar molta polèmica.
Pot semblar lògic eliminar dels nadons la possibilitat que siguen susceptibles a virus o malalties. Però Macip destaca: "en el cas de les bessones xineses l'edició genètica encara que les protegia del virus de la sida, també les feia susceptibles a unes altres infeccions i a un desenvolupament neurològic diferent. Això és un perill. Fins que no entenguem molt bé cap on caminem, no podem fer-ho tot".
El científic ha argumentat que les possibilitats de l'edició genètica d'embrions són impressionants: "Ja hem dissenyat ratolins transgènics que són resistents al càncer. Però hem d'entendre el que fem i les conseqüències del que estem fent".
Macip ha argumentat que la teràpia gènica en adults és "menys problemàtica èticament. I com a adult, tu decideixes que vols fer amb el teu cos, però quan es modifica un embrió, aquell xiquet o xiqueta, així com la seua descendència, tindran tots aquests canvis".
Els interessos de la indústria militar: "soldats millorats"
Una altra qüestió que es planteja són les aplicacions i els interessos de la indústria militar en millores com les pròtesis. En aquest sentit, el científic ha assegurat que "fabricar soldats més efectius sembla un tema molt de ciència-ficció, però comença a ser real. S'ha de pensar que una ciència que permet tornar al cos humà un braç o una cama que ha perdut és la mateixa ciència que permet construir soldats millorats. I ací és on apareix, de nou, la línia roja.
Ja hem dissenyat ratolins transgènics que són resistents al càncer. Però hem d'entendre el que fem i les conseqüències del que estem fent.
De vegades sembla que la ciència-ficció s'avança a qüestions que molts anys després comencen a estar damunt la taula. És el cas de pel·lícules com Gattaca. Estrenada el 1997 i considerada pel·lícula de culte, està descrita com una "distopia transhumanista". En el film els progenitors decideixen tindre fills amb l'ajuda de l'enginyeria genètica perquè tinguen més salut i millors oportunitats d'aconseguir bones faenes, guanyar més diners i tindre èxit en la vida. La societat en Gattaca es divideix entre els concebuts en laboratoris, "genèticament superiors", predestinats a fer grans coses en la vida, i els nascuts de manera natural, generalment per error i predestinats, segons la mateixa societat, a faenes menys gratificants.
Una ciència que permet tornar al cos humà un braç o una cama que ha perdut és la mateixa ciència que permet construir soldats millorats.... i ací és on apareix la línia roja
Aquest dijous Salvador Masip parlarà de transhumanisme i dels humans del futur al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.