Les notícies del matí

En este episodi del "Diari de la reconstrucció de la dana" escoltem testimonis colpidors dels familiars de les víctimes de la tragèdia del 29 d’octubre. Victòria Sánchez, que va perdre el marit aquella nit, comparteix el seu dolor, i també ho fan altres afectats que, cinc mesos després, continuen exigint respostes. Ens acompanya la periodista Pilar de la Fuente, que s'encarrega de seguir la investigació judicial.

Els carrers de moltes poblacions afectades per la dana encara intenten recuperar el pols comercial després de la devastació. Segons Confecomerç, 8.000 negocis van ser arrasats i un 70% presenta danys severs. A hores d’ara, només el 30% ha tornat a obrir les portes, sovint en condicions precàries, sense llum o amb una part mínima de l’estoc disponible. Per a analitzar la situació, comptem amb Toni Milla, president de l'Associació de Comerços d'Alfafar; Sergio Chirivella, representant dels comerciants de Catarroja; i Rafa Torres, president de Confecomerç. També coneixerem el testimoni de comerciants que han hagut de reinventar-se o, en molts casos, renunciar a reprendre l’activitat.

Dimecres és el dia que obrim el nostre Diari de la reconstrucció. La pàgina de hui estarà dedicada a les dones migrants i com les ha afectades la dana. Algunes d'elles arribaren embarassades, buscant un futur segur per als fills i filles, aconseguir un treball digne, un sostre i la il·lusió de construir un nou projecte de vida. Aprofundim en la seua situació amb Ana Isabel Martínez, presidenta de València és refugi i coordinadora de "La nau Albal, zona zero"; Fabiola, una dona migrant que va arribar a València la vespra de la dana. I amb Valentina, també dona migrant que va donar a llum fa dos mesos.

Obrim una nova pàgina del nostre “Diari de la reconstrucció de la dana”, centrada en el reciclatge de residus. Les muntanyes de cotxes, residus, plàstics, fang, canyes... s'acumulen encara per tot arreu. Què s'està fent amb totes estes tones de fem? Els presentarem un projecte interessant que està duent a terme Félix Antonio López, membre del Comité d'Experts en Reconstrucció i Investigador del CSIC, per a convertir part d'eixos residus en combustible

Hui obrim una nova pàgina del nostre “Diari de la reconstrucció de la dana” en la qual ens detindrem en una realitat que no podem ignorar: la situació crítica que travessa el camp valencià. La dana que ens va colpejar fa tres mesos ha arrasat milers d'hectàrees de cítrics, caquis, hortalisses, vinyes i altres cultius. Ha arrasat terres de conreu, sistemes de reg i, fins i tot, finques senceres. Però no parlem només de pèrdues materials, parlem de la vida i del treball no de centenars, sinó de milers de persones que es dediquen a l'agricultura i la ramaderia i que ara es troben en una situació límit. Com s'està afrontant esta crisi? Hi ha ajudes suficients? I el més important, quin futur hi ha per al nostre camp? Per a respondre a estes preguntes, ens acompanyaran Nando Durà, de La Unió Llauradora i Ramadera; i Cristóbal Aguado, president d'AVA-ASAJA.

Més de tres mesos després de la barrancada, la recerca de les persones desaparegudes encara és una prioritat. Ara estan tractant de localitzar els cossos amb programes informàtics de geolocalització, radars de sondeig terrestre i batudes que es fan cada dia amb efectius de la Guàrdia Civil, les forces armades i gossos ensinistrats. És l'operatiu més gran de rastreig fet mai a Espanya amb un perímetre de més de 500 quilòmetres quadrats.

Hui fa tres mesos de la dana, de la barrancada més cruel de la nostra història, una tragèdia que ens va desballestar per complet. Una trista data que coincideix amb l'inici de la desescalada en el nivell d'emergència, mentre continuen les tasques de recerca de tres persones que encara continuen desaparegudes. Estes persones, des de hui, poden ser declarades oficialment mortes.