Les notícies del matí

El debat sobre la protecció dels menors en internet s’intensifica. Austràlia acaba d’anunciar una llei que prohibirà l’ús de xarxes socials als menors de 16 anys, mentre que a Espanya el govern estudia mecanismes per a reforçar la verificació de l’edat en plataformes digitals. En este episodi, el periodista i escriptor Joan Tur ens ajuda a analitzar els pros i els contres d’estes mesures: És la prohibició una solució efectiva o només un pedaç? Quins drets i llibertats entren en joc? Un debat obert amb arguments a favor i en contra.

El periodista i escriptor Joan Tur ens porta una nova entrega de "Distopies", però esta vegada el futur ja és present. Experimentarem amb la intel·ligència artificial per a veure si pot crear el guió de la secció seguint les nostres indicacions. ChatGPT i DeepSeek prendran el control… però seran capaços d’estar a l'altura?

Amb una població cada vegada més envellida i una esperança de vida en augment, la sostenibilitat del sistema de pensions es planteja com un dels grans reptes econòmics del segle XXI. Però... fins a quin punt és realment un problema demogràfic? Per a analitzar-ho, comptem amb el nostre col·laborador Joan Tur i Carlos Ochando, professor d’Economia Aplicada de la Universitat de València, que ens ajudarà a entendre si la crisi de les pensions és una realitat inevitable o si hi ha alternatives viables per a garantir-ne el futur

Amb Joan Tur, dediquem una secció a la tecnologia i les seues implicacions en la nostra vida quotidiana. L'internet de les coses ja està transformant sectors com la salut, l'agricultura i la indústria, però també planteja seriosos dubtes sobre la privacitat i el control de les nostres dades. El periodista i escriptor ens explica com dispositius aparentment inofensius poden recopilar i compartir informació sobre nosaltres sense que en siguem conscients. Per a entendre millor este fenomen comptarem amb Núria Oliver, experta en intel·ligència artificial, que ens parlarà tant dels beneficis com dels perills de l'internet de les coses.

Amb Joan Tur ens centrem en com els algoritmes poden arribar a canviar les línies editorials dels mitjans de comunicació. És a dir, com ens deixem portar pels temes que es viralitzen i si no ho són, deixen de tindre interés.

Joan Tur hui planteja més prompte una utopia: que el valencià i la nostra cultura foren els dominants en el món. Igual que passa ara amb l'anglés i tot el que ens arriba dels Estats Units. És a dir, vol que imaginem com seria un món, on gràcies a la nostra indústria cultural i audiovisual, haguérem colonitzat la resta de civilitzacions. Quines coses hauríem exportat a la resta del món i no sols de llengua? També de gastronomia, de la música... Com compartiríem la nostra manera de viure i entendre la vida?

Joan Tur se centra en el concepte anglés 'downshifters'. 'Downshift' significa posar una marxa curta o reduir la velocitat. En este cas, en referència a la relació que tenim amb el treball. És gent que decideix reduir-se la jornada o la responsabilitat laboral per a guanyar més temps.

L'escriptor i periodista Joan Tur hui vol que imaginem un món en què deixàrem de comprar totes aquelles coses supèrflues, innecessàries. No ens proposa ser ermitans, però sí viure deixant de banda el que ens sobra, desfer-nos, durant un temps, de totes les coses que no necessitem.

Hui omplim l'estudi de gent jove. Perquè l'escriptor i periodista Joan Tur vol que imaginem un món governat per la joventut. Quines propostes farien? Quins ministeris dirigirien? Quines lleis aprovarien?

Amb Joan Tur parlem de les biblioteques. Eixos llocs públics, lliures, democràtics, al qual pot anar qualsevol persona. No calen diners per a estar-se allí. Un lloc ideal, i de vegades idíl·lic, "però realment i històricament delimitat que ens permet entrar en el temps virtual, com el cinema o el jardí", com diria el filòsof francés, Michel Foucault. Bé, Joan ens proposa hui que imaginem un món on a les ciutats desaparegueren estos espais.

L'escriptor i periodista Joan Tur se centra en aquelles persones que s'aprofiten de les desgràcies per a alimentar tota classe de mentides, per a traure'n profit i aconseguir notorietat, principalment en xarxes, per a difondre el tipus d'odi que lliga amb la seua ideologia, com per exemple els discursos xenòfobs. De vegades són influenciadors amb pocs o cap escrúpol; d'altres, gent que té un compte en xarxes socials i que posa coses com: "Les imatges que cap mitjà t'ha mostrat". O "El que no et contaran els mitjans tradicionals". Maneres bastes de buscar més repiulades o m'agrades, però sense cap mena de fonament.

L'escriptor i periodista Joan Tur ens proposa imaginar com serien les relacions que s'establirien entre un grup reclòs en un espai relativament menut que, a més, no poguera eixir a l'exterior.

L'escriptor i periodista Joan Tur ens proposa que ens imaginem com serà el món, la vida, d'ací a cinquanta anys si no som capaços de frenar el canvi climàtic. Si no podem reduir la temperatura de la Terra dels 3 graus previstos a 1,5.

El periodista i escriptor Joan Tur ens proposa concebre un món en què no tinguérem el sentit del tacte o que desapareguera. Vol que imaginem que no poguérem tocar les coses físiques. Què passaria? És cert que cada vegada l'era digital està més present, però com seria el món sense el tacte?

Hui Joan Tur s’imagina que disposem d’un dispositiu que ens permet tornar a un punt del nostre passat per a canviar una decisió i, per tant, canviar el nostre futur o, millor dit, el nostre present.

El nostre col·laborador Joan Tur ha aplegat un grapat de gent coneguda del món de la cultura, la comunicació i la pilota i els ha preguntat què serien si pogueren triar ser una persona o un objecte, o accident geogràfic, o un sentiment, o un color... Si pogueren transformar-se en algú o alguna cosa diferent.

Joan Tur ens proposa que ens imaginem què passaria si fórem l'últim ser humà sobre la terra. És a dir, que imaginem que, per alguna raó, ens quedem sols en tot el Planeta. Què creus que passaria?

Amb Joan Tur parlem de l'ànsia que tenim de vegades per saber el futur, de pronosticar la vida. Fins a quin punt les situacions més quotidianes, com saber què pensaran de nosaltres, si ens vestim d'una manera o una altra per a anar a una festa, determina el nostre comportament? Les tertúlies dels mitjans de comunicació que parlen de futurologia, de moviments polítics, d'anticipació de cara a unes eleccions, les estadístiques esportives... Sempre volem saber el futur abans d'hora.

Joan Tur ens proposa que ens imaginem un món on totes les notícies foren generades per la intel·ligència artificial. És a dir, que els humans haguérem estat substituts per les màquines a l'hora de generar la informació.

El col·laborador Joan Tur ens proposa que en el nostre món del futur, a tota la ciutadania se'ls implanta un xip al cervell que combine activitat cerebral i intel·ligència artificial per millorar el rendiment. Parlem, de fet, d'una tècnica amb la qual ja fa temps que s'experimenta.