Les notícies del matí

Amb Joan Tur parlem de les biblioteques. Eixos llocs públics, lliures, democràtics, al qual pot anar qualsevol persona. No calen diners per a estar-se allí. Un lloc ideal, i de vegades idíl·lic, "però realment i històricament delimitat que ens permet entrar en el temps virtual, com el cinema o el jardí", com diria el filòsof francés, Michel Foucault. Bé, Joan ens proposa hui que imaginem un món on a les ciutats desaparegueren estos espais.

L'escriptor i periodista Joan Tur se centra en aquelles persones que s'aprofiten de les desgràcies per a alimentar tota classe de mentides, per a traure'n profit i aconseguir notorietat, principalment en xarxes, per a difondre el tipus d'odi que lliga amb la seua ideologia, com per exemple els discursos xenòfobs. De vegades són influenciadors amb pocs o cap escrúpol; d'altres, gent que té un compte en xarxes socials i que posa coses com: "Les imatges que cap mitjà t'ha mostrat". O "El que no et contaran els mitjans tradicionals". Maneres bastes de buscar més repiulades o m'agrades, però sense cap mena de fonament.

L'escriptor i periodista Joan Tur ens proposa imaginar com serien les relacions que s'establirien entre un grup reclòs en un espai relativament menut que, a més, no poguera eixir a l'exterior.

L'escriptor i periodista Joan Tur ens proposa que ens imaginem com serà el món, la vida, d'ací a cinquanta anys si no som capaços de frenar el canvi climàtic. Si no podem reduir la temperatura de la Terra dels 3 graus previstos a 1,5.

El periodista i escriptor Joan Tur ens proposa concebre un món en què no tinguérem el sentit del tacte o que desapareguera. Vol que imaginem que no poguérem tocar les coses físiques. Què passaria? És cert que cada vegada l'era digital està més present, però com seria el món sense el tacte?

Hui Joan Tur s’imagina que disposem d’un dispositiu que ens permet tornar a un punt del nostre passat per a canviar una decisió i, per tant, canviar el nostre futur o, millor dit, el nostre present.

El nostre col·laborador Joan Tur ha aplegat un grapat de gent coneguda del món de la cultura, la comunicació i la pilota i els ha preguntat què serien si pogueren triar ser una persona o un objecte, o accident geogràfic, o un sentiment, o un color... Si pogueren transformar-se en algú o alguna cosa diferent.

Joan Tur ens proposa que ens imaginem què passaria si fórem l'últim ser humà sobre la terra. És a dir, que imaginem que, per alguna raó, ens quedem sols en tot el Planeta. Què creus que passaria?

Amb Joan Tur parlem de l'ànsia que tenim de vegades per saber el futur, de pronosticar la vida. Fins a quin punt les situacions més quotidianes, com saber què pensaran de nosaltres, si ens vestim d'una manera o una altra per a anar a una festa, determina el nostre comportament? Les tertúlies dels mitjans de comunicació que parlen de futurologia, de moviments polítics, d'anticipació de cara a unes eleccions, les estadístiques esportives... Sempre volem saber el futur abans d'hora.

Joan Tur ens proposa que ens imaginem un món on totes les notícies foren generades per la intel·ligència artificial. És a dir, que els humans haguérem estat substituts per les màquines a l'hora de generar la informació.

El col·laborador Joan Tur ens proposa que en el nostre món del futur, a tota la ciutadania se'ls implanta un xip al cervell que combine activitat cerebral i intel·ligència artificial per millorar el rendiment. Parlem, de fet, d'una tècnica amb la qual ja fa temps que s'experimenta.

El periodista i escriptor Joan Tur ens proposa que ens imaginem un món sense internet. El titular que ens ha llançat és: "Internet ha mort". L'organització Thales de ciberseguretat ha presentat l'informe 'Imperva 2024', en què asseguren que l'activitat automatitzada en Internet generada per fonts no humanes suposa ja quasi el 50% del total.

El nostre col·laborador, el periodista i escriptor Joan Tur, ens proposa que ens imaginem un món on només unes quantes persones que s'ho pogueren permetre mantingueren sempre el seu aspecte jove i la resta, no. Parlem també de l'esclavitud que suposa seguir els cànons de la bellesa. I és que en els últims huit anys, les intervencions de cirurgia estètica han augmentat exponencialment.

Amb el nostre col·laborador, el periodista i escriptor Joan Tur, parlem de la insatisfacció amb la nostra vida. De voler el que no tenim o de trobar a faltar una cosa quan la perdem. De la dificultat de viure el present. Una qüestió, la de la fugacitat del present, que sempre ha format part de les reflexions filosòfiques. El que ens planteja hui Joan Tur és, si hui en dia, aquesta insatisfacció permanent s'ha estés i generalitzat. I si un motiu és que ningú de nosaltres pot deixar de mirar una pantalla? Una situació aquesta que planteja la pel·lícula 'Civil War', d'Alex Garland, que s'ha estrenat recentment.

En la distopia de hui ens ocupem d'una societat on vivim i convivim amb la censura i amb l’autocensura.

El periodista i escriptor Joan Tur ens proposa viure de manera analògica en l'era digital. Repte impossible d'aconseguir? Ho veurem!

El periodista i escriptor Joan Tur ens proposa que imaginem un món on ens demanen opinió de tot i on a la vegada ens convertim en persones que recomanem de tot.

Joan Tur ens proposa que imaginem un món en el qual haguérem d'utilitzar naus generacionals, vehicles gegants, amb capacitat per a albergar una gran quantitat de gent i de navegar durant molt de temps, dècades o inclús generacions. Una espècie d'arca de Noé per a salvar la humanitat o portar-la a un lloc habitable quan la terra deixa de ser-ho.

Acabem amb les Distopies que ens porta cada quinze dies el periodista i escriptor Joan Tur. Hui ens proposa que imaginem que poguérem disposar de quatre mesos sabàtics a l'any. Què faríem? Què passaria? Vos hi apuntaríeu voluntàriament?

Alguna vegada heu estat més de 24 hores sense parlar? El nostre col·laborador Joan Tur assegura que va estar un mes, i en la seua secció sobre distopies imaginem un món on d'un dia per l'altre ens alcem i ningú pot parlar. Reflexionem sobre la comunicació no verbal amb una experta en gestologia i sinergologia: María José Arlandis. Ha col·laborat durant molts anys amb els cossos policials i també amb universitats d'Espanya i França.