Les notícies del matí

Irene Ballester ens proposa que ens traslladem i ens endinsem en el món dels harems, uns espais que, per a ulls occidentals, han resultat exòtics. Uns llocs ocults ocupats per moltes dones i que als hòmens els han evocat imatges carregades de sensualitat, erotisme i sotmetiment sexual. Un espai carregat d'una falsa mitologia que encara perviu hui dia.

Irene Ballester ens proposa que ens traslladem i ens endinsem en el món dels harems, uns espais que, per a ulls occidentals, han resultat exòtics. Uns llocs ocults ocupats per moltes dones i que als hòmens els han evocat imatges carregades de sensualitat, erotisme i sotmetiment sexual. Un espai carregat d'una falsa mitologia que encara perviu hui dia.

Irene Ballester ens parla d'un rei cruel que va fer tots els possibles per a desfer-se de les seues dones quan ja no li interessaven. Un monarca que ha passat a la posteritat per assassinar les esposes i que, per a divorciar-se'n i tornar-se a casar, fundà l'església que li ho acabaria permetent. Ell és Enric VIII.

La nostra col·laboradora Irene Ballester ens proposa endinsar-nos en el món de la música i de la composició, un espai en què han predominat, i continuen predominant i dominant, els homes. Hui revertirem esta situació i visibilitzarem dones compositores com: Enheduanna, Cassiana de Constantinoble o Hildegard de Bingen.

Amb Irene Ballester aprofundim en el puritanisme dels segles XVI i XVII. Un moviment politicoreligiós d'Anglaterra i Escòcia que pretenia la total purificació de l'Església catòlica romana amb la implantació del pensament protestant calvinista i que esdevingué en la crema de les bruixes a Salem, una xicoteta població molt pròxima a Boston, a l'estat actual de Massachusetts, als Estats Units.

Irene Ballester aprofundeix en la vida d'Evita Perón, política i actriu, primera dama de la Nació Argentina durant la presidència de Juan Domingo Perón entre el 1946 i el 1952, i presidenta del Partit Peronista Femení i de la Fundació Eva Perón.

Amb la historiadora de l'art Irene Ballester ens endinsem en una de les pintures més controvertides de la història de l'art: ‘L'origen del món’, de Gustave Courbet. Esta obra, que data del 1866, encara és polèmica per la representació directa i explícita d'una vulva, una cosa que en el seu moment va ser escandalós. Des del 1995, la podem veure en el Museu de Orsay a París, però continua suscitant debat sobre què es permet o no en l'art. On estan els límits? Per què continua incomodant a algunes persones? Hui aprofundim en estes qüestions.

Aquest és un fil que naix de la ràbia més profunda, de la indignació... Irene Ballester reflexiona sobre les violacions a les quals ha estat sotmesa la francesa Gisèle Pelicot des del 2011 fins al 2020, per part de diversos homes. També pel marit, un energumen que, abans que els 51 homes identificats la violaren, li subministrava altes dosis d'ansiolítics que la deixaven inconscient i molt prop de l'estat del coma. La violació més greu mai jutjada a França.

Parlem de la polèmica que s'ha suscitat este estiu amb una influenciadora anomenada Roro. Tant en Instagram com en Tiktok, amb més de mig milió de seguidors, es van fer virals vídeos en què preparava a la seua parella el dinar o sopar que ell havia decidit. Estes pràctiques formen part d'un moviment que considera que les dones hem de viure dia a dia per als homes, ser unes esposes exemplars i, sobretot, submises. Este fenomen social va nàixer l’any 2012 als Estats Units i s'anomena Trad wives, abreviació de les paraules en anglés "traditional wives", que vol dir ‘esposes tradicionals’. 

Parlem de les lliçons feministes que ens han deixat els Jocs Olímpics celebrats a París entre juliol i agost. Les primeres Olimpíades en les quals s'ha assolit la paritat de gènere.

Ara que és temps de vacances i viatges... Amb Irene Ballester parlarem de dones aventureres que han obert el camí perquè les dones puguen viatjar a soles. Dones valentes que van trencar barreres en el seu temps i encara ens inspiren a explorar el món sense por.

Conegut per ser el pintor de les ballarines, Edgar Degas ens va deixar unes escenes aparentment tendres on un grup de xiquetes de no més de 13 anys aprenen ballet entre tuls, plomes i lluentors. Estes pintures sempre han captivat per la seua bellesa i delicadesa i van convertir Degas en un dels artistes més valorats del seu temps. Però estes obres amaguen un context misogin on l'explotació sexual de menors estava a l'orde del dia. Ens ho conta Irene Ballester.

Irene Ballester continua investigant sobre com és ser dona en països on no és fàcil ser-ho i aprofundirem en les dones afganeses, perquè no les podem oblidar sota la imposició i la invisibilització que suposa portar el burca. Ens centrarem en elles, en les dones afganeses, que estan silenciades i que tenen prohibit per part dels talibans estudiar després dels dotze anys.

Irene Ballester ens parla de les beguines, unes dones que visqueren en temps medievals i que van protagonitzar un moviment social i religiós sorgit al final del segle XII que acabà estenent-se per tot Europa. Un moviment secular encapçalat per unes dones independents que buscaven Déu, però que no volien ser ni esposes ni monges enclaustrades. Vivien al marge de les estructures de qualsevol autoritat masculina de confessors i religiosos, fet que va suposar una nota discordant i desconcertant per a la societat i que aportà una nova manera de viure com a dona l'experiència de la fe.

Irene Ballester ve carregada de màgia, d'enigmes, de conjurs i d'encanteris. Una secció que té per protagonistes unes dones sàvies, intel·ligents, magues i coneixedores de les energies sagrades i tel·lúriques que brollen de la terra. És a dir, parlarem de les fetilleres, dones que asseguraven, posseïen uns poders especials que feien servir en rituals i conjurs mitjançant uns actes màgics per a invocar una divinitat o a una força sobrenatural per demanar la seua intervenció en benefici propi.

La historiadora de l'art Irene Ballester ens parla de dones professionals i valentes en temps de guerra. La nostra col·laboradora ve hui preparada per a filar històries al voltant del desembarcament de Normandia, del que s'acaben de complir 80 anys. Esdeveniment on les dones silenciades pel pes masculí de la història, són les protagonistes perquè ja sabem que tots els conflictes bèl·lics impacten de manera negativa en la realitat de les dones. Veurem com moltes van ser violades o com el seu treball com a corresponsals de guerra va ser invisibilitzat.

Són tants els tentacles del patriarcat i la informació que reben les dones sobre com han de ser els seus cossos, que és molt difícil que les inseguretats, els dubtes i els complexos no es facen presents. És tanta la pressió que s'exerceix, que des de ben menudes estan exposades a rebre comentaris masclistes sobre la seua aparença. Hui en parlem amb la historiadora de l'art Irene Ballester.

La historiadora de l'art Irene Ballester ha preparat un fil dedicat a les dones presidentes. Claudia Sheinbaum Pardo es va convertir la nit del 9 de juny en la primera presidenta de Mèxic. Parlarem d'ella i d'altres figures com ara María Estela Martínez de Perón, més coneguda com a Isabelita, d'Eva Perón, Violeta Chamorro, Dilma Rousseff...

Les protagonistes de la secció d'Irene Ballester són les dones que lluitaren per salvar el patrimoni històric en temps de guerra. Este fil estarà carregat d'històries personals protagonitzades per unes dones valentes que han passat a la història per defensar el patrimoni dels seus respectius països en temps de guerra. Parteix d'una pel·lícula que va emetre la televisió d'À Punt la nit del diumenge 19 de maig titulada ‘Fernanda’. Fernanda Wittgens va ser la primera historiadora de l'art que va dirigir un museu, la Pinacoteca de Brera, a Milà, i va salvar de les mans i de les bombes dels nazis durant la II Guerra Mundial totes les seues pintures

El que hui ens proposa Irene Ballester parteix d'una pintura titulada 'L'intercanvi de princeses d'Espanya i França al riu Bidasoa' un encàrrec de Felip III cap a l'any 1616 al pintor i arquer de corps Pablo van Mullen. Parlarem de matrimonis, missions i obligacions, perquè les dones han sigut intercanviades, segrestades, enganyades, sempre sotmeses sota el matrimoni i, de vegades, fins i tot arrabassades a l'enemic. Veurem com el matrimoni en les dones s'ha considerat, i encara es considera, un compromís i un sacrifici històric que han de dur a terme per a salvar la humanitat i un dels principals baluards dels moviments polítics més conservadors.