Les notícies del matí

Roma és coneguda per la seua brutalitat i els grans líders masculins, però moltes dones van aconseguir deixar empremta en la història. En este episodi d’”El fil d'Irene” descobrim figures com Lucrècia, Cornèlia i Emília Tèrcia, dones que, malgrat viure en un món patriarcal, van marcar el destí de l’Imperi Romà. Un viatge fascinant per a reivindicar el seu llegat.

En este episodi d'"El fil d'Irene", posem el focus en dos pintores revolucionàries però injustament invisibilitzades: Hilma af Klint (1862–1944) i Lee Krasner (1908 - 1985). Af Klint va ser la primera artista a explorar l’abstracció, però la història va atorgar este mèrit a Kandinsky. Krasner, per la seua banda, va quedar a l’ombra del seu marit, Jackson Pollock, tot i la seua influència en l’expressionisme abstracte. Recuperem les seues històries i reivindiquem el seu llegat.

En esta entrega del fil d'Irene Ballester, viatgem als temps medievals per explorar les anomenades ciutats de les dones: comunitats habitades, governades i construïdes exclusivament per dones. Algunes van ser concebudes com a utopies, mentre que d’altres van sorgir de la convicció feminista de crear espais allunyats del poder patriarcal. Descobrirem com estes ciutats representaven una alternativa radical i transgressora dins d’una societat dominada pels homes. Un viatge fascinant a través de la història i el pensament feminista.

Amb Irene Ballester aprofundim en la figura d'una dona que, malgrat la seua intel·ligència i influència, ha quedat relegada a la penombra de la història. Es tracta d'Aspàsia de Milet, una educadora i mestra d’oratòria que va viure a l'Atenes del segle V aC, en plena esplendor de la ciutat.

Amb motiu del 8 de març, reflexionem sobre la realitat de les viudes, que són quasi tres milions a Espanya. Històricament, han sigut el pilar fonamental de moltes famílies, però com viuen hui la seua realitat? En l'espai d'Irene Ballester, analitzem com ha evolucionat la imatge de les viudes al llarg del temps i com moltes d'elles han descobert una nova manera de viure en solitari, més autònoma i independent.

Hui filarem la història de vida de la gran Maria Callas, coneguda com la 'Divina' o la 'Diva Assolutta', perquè ella fou gran entre les grans, considerada la cantant d'òpera més eminent del segle XX. Fa poc s'ha estrenat la pel·lícula 'Maria', dirigida per Pablo Larraín i protagonitzada per Angelina Jolie interpretant Maria Callas. Una dona, Callas, sobre la qual s'ha escrit molt, sobretot, de la relació sentimental que va mantindre amb Aristòtil Onassis, perquè sempre de les dones sabem més de la seua vida sentimental que de la professional. Però el cas de Maria Callas és especial perquè el mite que ella representa i la seua vida s'entrellacen fins a convertir-se en una sola cosa. Incidim en la seua trajectòria.

Irene Ballester ens endinsa en el món de les primeres dones esportistes professionals de la pilota. Arran de la sèrie d'À Punt 'Las pelotaris 1926', que podem veure ara en la TV d'À Punt, Irene ens explica com les pilotaris van ser pioneres no només en l'esport, sinó també en la seua independència social i econòmica. I és que arribaren a guanyar més diners que molts futbolistes del moment i es van guanyar el respecte d'un públic que no estava acostumat a veure dones competint.

Com que estem en la setmana que se celebra Sant Valentí, dediquem la secció a les històries mitològiques d'amor que ens han arribat fins a l'actualitat. La col·laboradora Irene Ballester comença per la que es diu que és possiblement la història d'amor més antiga i que forma part de la tradició oral de l'antiga Grècia. Una història que ha sigut adaptada per Virgili, Ovidi i també per Plató: el mite d'Orfeu i d'Eurídice. I, per tancar, ens aproparà la cultura mil·lenària xinesa. La història d'amor que la defineix, la més popular de totes, és la història dels amants de la papallona.

Amb Irene Ballester aprofundim en les històries de les dones que han intentat ser o han sigut candidates a la presidència dels Estats Units. Un país, recordem, que encara no ha tingut una presidenta al capdavant, igual que passa a Espanya. La primera a intentar-ho fou Victoria Woodhull el 1872. Era d’Ohio i militava en el partit Equal Rights. Reivindicava, entre altres coses, el sufragi femení i la igualtat de drets de totes les persones. Parlem d’ella i moltes altres.

Amb Irene Ballester ens centrem en la figura de Maria Beneyto i Cuñat, una de les escriptores en valencià més importants i guardonades de tots els temps, escriptora a qui l'Acadèmia Valenciana de la Llengua li dedica el 2025. Una autora que, tot i ser premiada i coneguda pel públic, tant general com pels especialistes, la nostra societat no l'ha tinguda sempre present. Ha sigut, podríem dir, la gran oblidada i això que era una escriptora igual d'important que autors com Joan Fuster, Joan Gil-Albert o Vicent Andrés Estellés. A més, era coetània d'Ana María Matute.

Irene Ballester reflexiona sobre la relació de les dones amb la cervesa. La cervesa és una beguda mil·lenària, l'evidència més antiga la tenim al voltant del quart mil·lenni abans de la nostra era a Mesopotàmia, i està fortament lligada a les dones. Per cert, hui dia, és la beguda més consumida del món després de l'aigua i el té.

Parlem amb Irene Ballester dels considerats genis i masclistes. Aprofundim en les vides d’alguns considerats “referents” de la música i del cinema del segle XX i XXI. Músics com John Lennon o Paul McCartney, directors de cine com Roman Polanski, Bernardo Bertolucci o Alfred Hitchcock; o actors com Gérard Depardieu o Sean Connery. Homes amb una vida, podríem dir gens exemplar, però que, tot i això, sempre sembla que eixa part de la seua vida quede en la penombra. Mentre que la de les dones, segons denuncia Ballester, s'exposa i es critica públicament.

Per començar l’any, la nostra col·laboradora Irene Ballester aborda l'orgasme femení. Com ha estat visibilitzat al llarg de la història? Qui va ser les primeres a estudiar-lo? Irene ens portarà fins a Maria Bonaparte, neboda neta de Napoleó, que va ser una de les pioneres a abordar este tema, així com altres figures destacades que han contribuït a la comprensió de l’orgasme femení des de la ciència i la psicoanàlisi.

Irene Ballester ens porta un fil nostàlgic que ens parla de supervivència, de molta força, d'amor, però sobretot d'una dona molt valenta, d'una heroïna, de nom Escarlata O'Hara, protagonista de la pel·lícula “Allò que el vent s'endugué”. Una pel·lícula èpica que s'estrenà als Estats Units el 15 de desembre de l'any 1939, un dia declarat festiu en tot l'estat de Geòrgia. Ara fa just 85 anys.

Analitzem amb Irene Ballester la polèmica cimera celebrada al Senat espanyol, un espai que ha acollit representants de l’extrema dreta mundial per debatre contra el dret a l’avortament. Parlem del risc que suposen estos moviments ultres per als drets sexuals i reproductius de les dones. Ens preguntem: com és possible que en ple segle XXI es permeten actes que qüestionen llibertats ja consolidades?

Irene Ballester celebra el fil número 100. La nostra col·laboradora repassa alguns dels fils més memorables i emotius que hem fet al llarg d'estes dues temporades que la secció està en antena. Fils amb els quals hem descobert com d'invisibilitzada ha estat la dona al llarg de la història.

Irene Ballester ens proposa que ens traslladem i ens endinsem en el món dels harems, uns espais que, per a ulls occidentals, han resultat exòtics. Uns llocs ocults ocupats per moltes dones i que als hòmens els han evocat imatges carregades de sensualitat, erotisme i sotmetiment sexual. Un espai carregat d'una falsa mitologia que encara perviu hui dia.

Irene Ballester ens proposa que ens traslladem i ens endinsem en el món dels harems, uns espais que, per a ulls occidentals, han resultat exòtics. Uns llocs ocults ocupats per moltes dones i que als hòmens els han evocat imatges carregades de sensualitat, erotisme i sotmetiment sexual. Un espai carregat d'una falsa mitologia que encara perviu hui dia.

Irene Ballester ens parla d'un rei cruel que va fer tots els possibles per a desfer-se de les seues dones quan ja no li interessaven. Un monarca que ha passat a la posteritat per assassinar les esposes i que, per a divorciar-se'n i tornar-se a casar, fundà l'església que li ho acabaria permetent. Ell és Enric VIII.

La nostra col·laboradora Irene Ballester ens proposa endinsar-nos en el món de la música i de la composició, un espai en què han predominat, i continuen predominant i dominant, els homes. Hui revertirem esta situació i visibilitzarem dones compositores com: Enheduanna, Cassiana de Constantinoble o Hildegard de Bingen.