Albert Sanz, des de ben menut, ha estat envoltat d'una barreja de música. Música clàssica dels assajos de son pare (Josep Sanz, director d'orquestra, pianista clàssic i compositor) i del repertori divers de cançons originals de sa mare (la gran cantant, compositora i actriu Mamen García). Però va ser en l'adolescència quan, després d'aprendre a tocar el piano i la guitarra de manera autodidacta, decideix començar a estudiar piano clàssic en el conservatori de València. Poc després, son pare el va portar a un concert de Tete Montoliu, on es va enamorar per sempre més de l'esperit del jazz. Als 20 anys va aconseguir el Premi Tete Montoliu al millor pianista revelació i acabà recorrent els locals de Nova York tocant les tecles d'un piano. I aquest dissabte el podrem vore a la sala Matisse de València.