Aprofitant la festivitat de Tots Sants, l'historiador Vicent Baydal ens ha acostat a la història del culte, la reverencialitat i cerimoniositat cap als nostres morts. En la seua anàlisi i comparativa de rituals relacionats amb els difunts, l'historiador aborda, entre altres, la cultura ibera. Les societats iberes, afirma, eren ja societats clarament estratificades, i ja hi trobem una jerarquització de la mort i del seu culte. En aquest sentit, en ocasions se senyalitzaven les tombes dels personatges més poderosos amb pilars, amb esteles o amb monuments, i fins i tot amb temples. De fet, assegura que la peça ibera més famosa del món, la Dama d'Elx, és un objecte funerari. "Tradicionalment s'havia pensat que era una peça escultòrica, un bust, entre altres coses perquè no es coneixien bé les pràctiques mortuòries iberes, però en aparéixer altres casos semblants en entorns funeraris, ara fa una quinzena d'anys, es va descobrir que entre la pedra i el guix de l'interior de la Dama d'Elx hi havia partícules que va analitzar l'Institut de Ciències de la Construcció del CSIC i va certificar que eren cendres procedents d'ossos i de dents", ha explicat l'historiador. Per tant, en paraules de Baydal, la Dama d'Elx era una urna funerària, tal vegada pertanyent a una dona poderosa que després de la seua mort s'identificava amb una divinitat femenina, vinculada als cultes orientals que havien portat els fenicis i els grecs i que van influir en la religió dels grups ibers.