El pànic és un sentiment de por extrema provocat per algun esdeveniment que de sobte irromp en les nostres vides. A vegades no som capaços d'explicar les raons que provoquen el pànic. És un sentiment difús. Però, siga quina siga la causa que el provoca, pot ser útil saber l'origen de la paraula. Cada mot té una càrrega cultural que ens ajuda a descobrir els llaços que ens unixen a altres pobles. La paraula pànic prové del nom del semidéu Pan, que en la mitologia grega era el representant de la naturalesa salvatge. Segons les llegendes, era una deïtat irascible, i quan s'enfadava feia tronar els cels i llançava rellamps que causaven pànic entre els pastors i els ramats.

La paraula xocolate prové de la forma xocoatl del nàhuatl, llengua parlada en la zona central de Mèxic. El seu significat originari era el resultat de la combinació de xoco , que significa 'amarg', i atl , que vol dir 'aigua'. El xocolate designava, per tant, una beguda de sabor amarg elaborada a partir del cacau.

El divendres és el nom que rep el dia de la setmana situat entre el dijous i el dissabte. Tradicionalment, en la litúrgia catòlica s’ha considerat que el divendres era el sext dia de la setmana, i així consta encara en molts diccionaris, sobretot els que estan publicats des de fa temps. En el diccionari de Fabra, per exemple, editat en 1932, estava definit d’eixa manera, igual que en el diccionari de la Real Academia Española fins a l’edició de 1992; en portugués, seguint esta tradició, el divendres és anomenat sexta-feira . Però, en els calendaris actuals, s’ha imposat un canvi de perspectiva, i el divendres ara apareix consignat com el quint dia de la setmana.