La paraula en imatges: 'alqueria'

La paraula alqueria procedix de l’àrab hispànic al-qarîya, que significava ‘llogaret, caseriu’. En valencià està documentada des de ben antic. Jaume primer la utilitzà reiteradament en el Llibre del Repartiment, fent referència a les propietats dels moros que distribuïa entre els membres de les seues hosts com a recompensa al seu suport. Esta era una pràctica habitual en qualsevol campanya militar. Al marge de l’èpica religiosa amb què s’han revestit a posteriori de l’anomenada Conquesta, eixe era, en realitat, l’objectiu fonamental de qualsevol acció bèl·lica. Així, per exemple, en el Llibre del Repartiment es fa constar que a «Santius de Noayles» se li concediren sis jovades de terra en l’«alqueria de Godella», propietat fins aquell moment de «Mahomat Avenadalil».

El sentit originari de la veu alqueria feia referència a un conjunt de cases de camp, ocupades per una o diverses famílies, que conformaven una propietat rústica dedicada a labors agrícoles o ramaderes. En l’actualitat, la paraula alqueria ha quedat associada a una construcció típica de la comarca de l’Horta de València, sovint de diverses plantes, i a vegades amb aspecte de palauet. Això ha fet que, modernament, algunes d’aquelles vetustes construccions s’hagen rehabilitat com a luxosos establiments de restauració.