Per als valencians, la paraula barraca està associada a una construcció típica de la comarca de l'Horta de València, de planta rectangular, amb les parets laterals de poca alçària i amb la coberta construïda amb canyís, que forma dos aiguavessos en angle molt agut. Però la paraula barraca té també un ús genèric, anterior, que feia referència a una cabanya rústica, usada bàsicament per a resguardar-se temporalment de les inclemències de l’oratge.

L'origen del mot és incert. És molt possible que siga una aportació de l’àrab vulgar. Però, en qualsevol cas, el que sí que està clar és la seua vinculació amb València: la primera documentació de la paraula apareix en un document de 1249. També és segur que des del valencià passà al castellà; posteriorment s'expandí al francés, donant lloc a la forma baraque, i des d'esta llengua s'estengué a moltes altres, com ara l’anglés, a on es diu barracks, o a l’italià, a on es diu baracca.