La paraula en imatges: 'blanca'

Se li diu blanca, però té el cap, el bec, el llom, la cua i les potes negres: un negre iridescent, que, segons els reflexos del sol, pot adquirir tonalitats blavenques o verdoses en les ales i la cua. El ventre està cobert de plomes blanques. En moltes llengües és coneguda amb un nom de dona: urraca en castellà, margot en francés, magpie o mag en anglés. És una au de la família dels còrvids que en la terminologia científica rep el nom de Pica pica.

La cultura popular li atribuïx històries fantàstiques. Entre nosaltres té fama d’avara, perquè es creu que s’ho guarda tot, especialment els objectes brillants; a Anglaterra es considera una au de mal averany; a Escòcia, si està parada en una finestra, s’interpreta com un auguri de mort imminent; però en la immensa Xina es veu com un signe de plàcida felicitat.

El llegat cultural condiciona la nostra perspectiva. Tal com recorda una dita popular, tot varia segons els ulls amb què es mira. Però, si sentim curiositat per este curiós pardal, podem observar-lo en els nostres parcs i jardins, saltironant i picant ací i allà, amb el seu xarroteig inconfusible.