La paraula en imatges: 'defenestrar'

El verb defenestrar s’usa actualment per a indicar que algú ha sigut destituït del càrrec que estava ocupant, especialment si eixa destitució s’ha produït de manera inesperada o violenta. 

L’etimologia sempre ajuda a comprendre el significat que ha adquirit en l’actualitat. Defenestrar prové del llatí defenestrare. S’havia format per la combinació del prefix de-, que fa referència al punt des del qual arranca una acció, i el substantiu fenestra, que significa 'finestra'.

De la combinació d’estos dos elements es desprén que defenestrar, en un primer moment, significava ‘tirar a algú des de dalt d’una finestra’, i així és com consta encara en la primera accepció de la definició del Diccionari normatiu valencià.

Des de la perspectiva actual, esta acció pot paréixer una miqueta salvatge. Ho és, certament. Els costums antics eren com eren. I això és exactament el que ocorregué el 30 de juliol de 1419 en la ciutat de Praga, quan els partidaris del predicador reformista Jan Hus, mort a la foguera i venerat com a màrtir del luteranisme, entraren violentament al Consell de la Ciutat i llançaren set regidors per la finestra. Esta pràctica es va repetir encara tres voltes més en la mateixa ciutat, l’última a mitjan segle XX, exactament el 10 de març de 1948. Estos episodis són coneguts globalment amb el nom de Defenestracions de Praga.

I així és com el verb defenestrar, associat indissolublement a estos fets històrics, ha passat a utilitzar-se per a referir-se a la destitució de qualsevol càrrec públic. Però, evidentment, ara, quan es defenestra a algú, no és llançat per la finestra. Hem avançat una miqueta en civisme. Ni que siga en les formes.