El divendres és el nom que rep el dia de la setmana situat entre el dijous i el dissabte. Tradicionalment, en la litúrgia catòlica s’ha considerat que el divendres era el sext dia de la setmana, i així consta encara en molts diccionaris, sobretot els que estan publicats des de fa temps. En el diccionari de Fabra, per exemple, editat en 1932, estava definit d’eixa manera, igual que en el diccionari de la Real Academia Española fins a l’edició de 1992; en portugués, seguint esta tradició, el divendres és anomenat sexta-feira. Però, en els calendaris actuals, s’ha imposat un canvi de perspectiva, i el divendres ara apareix consignat com el quint dia de la setmana.

L’orde que se li assigna dins del còmput setmanal té, amb tot, una importància relativa. És història. L’important, per a moltes persones, és que el divendres acaben les obligacions laborals i comença el temps dedicat a l’oci, a fer el que realment li agrada a cada u.

Esta idea, en gran part, connecta amb el sentit etimològic de la paraula. El divendres, efectivament, prové de l’expressió llatina dies Vĕnĕris, que literalment significa ‘dia de Venus’. En la mitologia romana, Venus era la deessa de l’amor, la bellesa i la fertilitat. L’ànsia en la busca de l’amor —fora físic o espiritual— feu que Venus es convertira en una deïtat molt festejada. I d’este mateix ètim ha sorgit també l’adjectiu veneri, que s’aplica a les malalties de transmissió sexual. És, potser, el resultat inevitable de l’amor desbocat.

Per a contrarestar estes expansions carnals, en la tradició catòlica s’ha volgut associar el divendres al dolor, la penitència i l’abstinència. Hi ha moltes celebracions que així ho testimonien, com ara el Divendres de Dolors o Divendres de Passió. Actualment encara es diu, com a reflex d’estes associacions, «fer cara de divendres» per a referir-se a algú que fa mala cara. En la tradició popular de moltes llengües el divendres està carregat de mals auguris, i insten a no fer cap acció important, pel temor que isca malament. 

En fi, hui és divendres... Disfruten-lo com bonament vullguen. I al mal temps, bona cara.