La paraula en imatges: 'febrer'

La paraula febrer designa el segon mes de l'any, el més curt del calendari, amb només vint-i-huit dies, els anys bixests, en què en té vint-i-nou. Però, fins a la instauració del calendari julià, el mes de febrer no era el segon mes de l’any sinó l’últim. Febrer és ajustadís i voluble. I no sols per l’orde que ha ocupat en el calendari o per la variabilitat dels seus dies; l’oratge és inestable: igual fa fred que calor. Per una altra banda, el mes de febrer és generalment plujós, i l'aigua, a més de rentar la naturalesa, ha contribuït a forjar la idea de purificació, traslladada fins i tot a l’àmbit moral.

L’etimologia de febrer pot ajudar a constatar-ho. El nom d’este mes prové del llatí februarius, que deriva de Februa, nom de la festa dedicada a Februus, déu de la mitologia etrusca que simbolitzava alhora la mort i la purificació. En esta època de l’any, després del rigor hivernal, era costum fer sacrificis i ofrenes en memòria dels difunts.

La festa de la Candelera, pròpia de la tradició cultural cristiana, en què —seguint el ritu jueu— se celebra la purificació de Maria, és també, en gran part, una reconversió de la Februa.

Moltes de les nostres festivitats —envernissades i solapades amb noves pràctiques— ens connecten amb costums atàvics que es remunten a temps immemorials. Tenim una història ben llarga. ¡Que tinguen vostés un bon mes de febrer!