La paraula en imatges: 'flassada'
La paraula flassada, ben viva en moltes comarques valencianes, designa una peça rectangular de llana, cotó o fibres sintètiques, de forma rectangular, que s’usa generalment per a abrigar-se en el llit. És sinònim de manta.
El seu origen és dubtós; probablement prové d’una llengua preromana. En castellà també apareix usada la forma frazada en textos medievals, especialment per a referir-se a una manta peluda que es tirava per damunt del llit, i encara manté una certa vitalitat en alguns països americans. Escriptors com Vargas Llosa, José Donoso o Ernesto Sábato la utilitzen en les seues obres. Però tot fa pensar que es tracta d’una forma importada de la nostra llengua.
En els nostres textos medievals apareix prou usada des de ben antic, a vegades escrita amb ç : «Hac posada la cócera dejús lo matalaf [...] e les flaçades», es diu en el Blanquerna, una narració del beat mallorquí Ramon Llull escrita a Montpeller en 1283, en què descriu de manera molt realista la vida medieval. La importància de les flassades en el món antic era crucial. El fred era una gran amenaça per a la supervivència. Per això, no deixa de ser curiós que en alguns llocs de Catalunya i del Rosselló estigué vigent del segle XIII al XV l’anomenat dret de flassada, pel qual, a la mort d’un pagés de remença (nom que es donava als llauradors adscrits a la terra), el senyor tenia el dret d’apropiar-se la seua millor flassada.
