La paraula en imatges: 'foc'

En l'antiguitat, els filòsofs grecs consideraven que el foc era un dels quatre elements bàsics que podia presentar la matèria, junt amb l’aigua, la terra i l’aire. Esta concepció ha perdurat durant molt de temps per a explicar el comportament de la naturalesa i els canvis que experimentaven les matèries. I no va ser fins a finals del segle XVIII, amb el desenvolupament de la química moderna, que el foc passà a vore’s com una reacció química d’oxidació de certes matèries quan són sotmeses a una temperatura molt elevada. La flama, la manifestació més visible del foc, és el resultat de l’emissió d’energia dels àtoms d’algunes partícules que es troben en els gasos de la combustió.

Però, més enllà de la comprensió científica d’este fenomen, el foc —sobretot, la conquista del foc: com generar-lo i preservar-lo— ha representat un anhel permanent en la història de la humanitat. El Sol —l’astre incandescent que ens proporciona llum i calor— és, potser, la manifestació simbòlica per excel·lència del foc. I per això ha estat adorat per molts pobles com una deïtat. Per als antics egipcis, Ra, el déu del Sol, era la divinitat suprema. Per la seua banda, els sacerdots de l’antiga Pèrsia esdevingueren els guardians del foc. Tenien la missió de mantindre'l encés permanentment en els temples sagrats.

L’etimologia de la paraula foc també és molt significativa. Prové del llatí focus, que originàriament significava ‘fogar, llar’; o siga: el lloc d’una casa a on es feia foc per a calfar-se o per a guisar. Tot girava al voltant del foc. La llar era la part central de la casa. I ara, de fet, esta paraula ha adquirit el valor de casa pairal, la residència familiar.

Actualment, com a recialla d’aquell culte al foc, fem fogueres lúdiques. El foc, amb les seues formes variables, continua fascinant-nos. Per Sant Antoni, per Falles, per Sant Joan..., ens congreguem al voltant del foc, per a botar per damunt, per a xarrar, per a divertir-nos. Però, al mateix temps, el seu immens poder de destrucció ens infon temor i fa que encara mantinga el seu simbolisme purificador. El foc és la representació de déu i del dimoni. Premi i castic. El foc és també la metàfora per excel·lència de la passió, i la passió és el germen de la vida.