La paraula en imatges: 'garrofera'

Una garrofera, coneguda també en algunes comarques com a garrofer, en masculí, i en la terminologia científica com a Ceratonia siliqua, és un arbre típic del litoral mediterrani, que creix en terrenys àrids i solejats. En les nostres terres foren els àrabs els que difongueren el seu cultiu. Pot arribar als deu metres d’alçària, si bé la mida normal de la majoria d’exemplars no sol superar els sis metres. Té un tronc gros i rugós, amb branques llargues i encorbades, que poden adoptar formes molt irregulars. Les fulles, perennes, són compostes i contenen de tres a cinc parells de folíols.

El fruit de la garrofera s’anomena garrofa. Té forma de baina, d’entre deu i vint centímetres de longitud, que, quan arriba a l’estat de maduresa, adquirix un color marró fosc, quasi negre. Durant molt de temps va ser considerat un aliment propi del bestiar, però actualment, per les seues reconegudes propietats nutritives, ha aconseguit una gran revaloració, especialment en rebosteria. Els seus tanins contenen àcid gàl·lic, un potent antisèptic natural amb efectes antioxidants, antial·lèrgics i antibacterians. Estes propietats han fet que s’utilitzen també en farmacologia i en productes naturistes.

La paraula garrofa prové de l’àrab ḫarrûbah, i este del persa ẖar lup, que volia dir ‘mandíbula d’ase’. La similitud de formes entre una cosa i l’altra feu que es produïra esta translació semàntica.