La paraula en imatges: 'màgia'

La màgia és un art que busca produir uns resultats extraordinaris contraris a les lleis naturals, invocant la intervenció de sers sobrenaturals o de forces secretes de la naturalesa. En la seua expressió més amable, com a mer espectacle d’entreteniment, la màgia es reduïx a trucs o efectes visuals. Però, siga com siga, negres o blancs, els rituals màgics tenen una litúrgia pròpia, amb accions o paraules específiques que contribuïxen a crear un ambient propici per a fer creïbles fets que, d’una altra manera, resultarien increïbles.

El recurs a la màgia està present en moltes civilitzacions antigues. El terme màgia, de fet, deriva del persa antic maguš, i possiblement està relacionat amb l’arrel protoindoeuropea *magh-, que tenia el significat de ‘ser capaç de’.

La màgia consistix precisament en això: en tindre la capacitat de fer el que els altres no poden fer, desafiant els límits de la realitat o generant il·lusions fictícies.

Els sacerdots d’algunes religions antigues eren anomenats magos. Es creia que eren capaços d’establir contacte amb les forces sobrenaturals que regien el món.

La tradició dels Reis Mags es fonamenta en estes antigues creences, procedents de la cultura oriental. Per això també són anomenats Reis d’Orient; popularment, els valencians, en un gest d’apropiació cultural, els diem els Reixos.

La festa de l’Epifania va ser instituïda en la tradició cristiana a finals del segle III per a substituir antics rituals pagans d’Orient relacionats amb la celebració del solstici d’hivern. La intenció era mostrar que els reis d’altres pobles es postraven davant del fill de Déu en senyal de submissió, i com a mostra d’eixe reconeixement  li oferien com a presents or, encens i mirra.

I la màgia ha continuat present fins als nostres dies gràcies a la il·lusió del més menuts. La innocència és el complement necessari de la màgia. L’any 1866, festejant esta tradició, se celebrà a Alcoi la primera cavalcada de Reis de tota Espanya. Els valencians som un poble procliu a l’exuberància festiva. I, puntualment, la nit del 5 de gener, amb la complicitat d’esperits benevolents, els Reixos distribuïxen regals a tots els xiquets.

L’alegria que proporciona als xiquets és màgica. Disfruten tant com puguen d’esta màgia. Si no, es diluïx molt ràpidament.