La paraula en imatges: 'mare'

La paraula mare s’usa per a referir-se a la dona que ha tingut un o més fills. Per extensió, també s’aplica a qualsevol animal femella que ha concebut o parit alguna cria, i per analogia també ha desenvolupat altres significats que fan referència a la causa que ha donat lloc a alguna altra cosa. Així, per exemple, parlem de la séquia mare per a referir-nos al canal principal d’un sistema de reg; o de les cèl·lules mare per a qualificar aquelles cèl·lules que tenen la capacitat de dividir-se il·limitadament per a donar lloc a altres cèl·lules.

A nosaltres, els valencians, la paraula mare ens vingué del llatí mater. Però l’arrel profunda d’este vocable presenta similituds en moltes llengües del món, cosa que fa pensar que és una paraula bàsica, compartida per molts pobles, que, tot i viure dispersos i distanciats entre si, tenen lligams remots que els agermanen. Entre les llengües germàniques, les semblances són evidents: en anglés es diu mother; en alemany, Mutter; en suec i en danés, moder. Entre les llengües eslaves també es poden apreciar clarament les similituds: el nom de la mare en rus és mat'; en polonés o en txec es diu matka; en serbi, maika. Inclús en llengües tan remotes com l’hindi es poden trobar clares similituds; en esta llengua a la mare se li diu mātā..

Al final, com oportunament ens recorda la dita, de mare no n’hi ha més que una. I així pareix que ha passat també amb la paraula que la designa, encara que després s’haja ramificat en múltiples variacions.