La paraula en imatges: 'quarantena'

La paraula quarantena és un derivat de quaranta. Amb l’addició del sufix -ena, que servix de manera genèrica per a formar numerals col·lectius, es va crear quarantena. Una quarantena és, per tant, un conjunt de quaranta unitats; igual que una trentena ho és de trenta; una vintena, de vint, i una desena, de deu.

A banda d’este significat genèric, la paraula quarantena s’usa per a referir-se a l’aïllament de persones o animals (i, ocasionalment, també mercaderies) per a evitar o limitar el risc que propaguen alguna malaltia infecciosa. Però, curiosament, la paraula quarantena, contràriament al que podria pensar-se, no vol dir que hagen de ser exactament  quaranta dies, sinó que el període d’aïllament requerit pot ser diferent segons cada malaltia concreta.

És molt habitual que les paraules mantinguen components que amb el temps es van alterant. El nom de quarantena en el sentit indicat és, efectivament, molt antic. Prové de l’expressió italiana quaranta giorni  (és a dir, ‘quaranta dies’), que després es va reduir a quarantina en la regió del Vènet. Esta forma dialectal és precisament la que passà posteriorment a l’anglés com a quarantine. Al final, totes les llengües conformen un mosaic amb les peces entrellaçades.

En este cas concret, les autoritats venecianes van adoptar en 1377 la mesura de mantindre els barcos procedents de països afectats per la pesta negra, la pandèmia que va devastar Europa en el segle XIII, durant quaranta dies fora del port per a assegurar-se que no hi haguera contagis.

El significat de les paraules també ve determinat per la pròpia tradició cultural. L’establiment d’eixe lapse de quaranta dies no era el resultat d’un estudi epidemiològic previ sobre el període d’incubació d’esta malaltia (en l’Edat Mitjana, evidentment, no es podien fer encara eixos estudis), sinó que responia als dies que, segons la Bíblia, Jesucrist havia passat en dejú en el desert resistint les temptacions del dimoni. Si eixe temps havia servit per a purificar el fill de Déu, també devia servir per a purificar la resta de mortals, van pensar les autoritats amb els paràmetres propis de la mentalitat de l’època. I per això es va establir precisament la quarantena.