La paraula en imatges: 'rata penada'

Amb la paraula composta rata penada molts valencians es referixen a un mamífer d’hàbits nocturns, que passa el dia ocult en coves o altres llocs foscos, penjat cap per avall i enganxat a qualsevol rugositat amb les urpes de les extremitats posteriors. Té els dits de les extremitats anteriors particularment allargats i units per una membrana de pell fina, cosa que els permet volar. Les rates penades es guien i cacen per ecolocalització. Tenen una espècie de sonar biològic, que els permet emetre ultrasons que capten immediatament en les seues grans orelles quan xoquen contra algun obstacle.

En la seua fisonomia destaquen uns grans ullals, que fan que, en l’imaginari popular, s’hagen convertit en criatures sinistres de la nit. Però les nostres rates penades són animals insectívors, i en el nostre ecosistema duen a terme una funció fonamental en la pol· de les flors, així com en la dispersió de llavors. 

Entre els valencians, la rata penada és una figura icònica, que forma part de la nostra simbologia heràldica. Corona l’escut de la ciutat de València i el d’altres municipis valencians, i està present també en el de molts clubs esportius i entitats culturals i festives.

Cal advertir, amb tot, que, encara que popularment es diuen rates penades, en la classificació taxonòmica no pertanyen a la mateixa família que les rates, sinó que són de l’orde dels quiròpters. Per una altra banda, l’adjectiu penada prové del llatí pennāta, que significa ‘amb plomes’, i que per extensió —tingueren plomes o no— passà a aplicar-se a tots els animals voladors.

Com a curiositat, pot destacar-se també que este mateix adjectiu està relacionat amb l’anglés pen, que originàriament s’usava per a designar una ploma usada per a escriure. I d’ací ve també el pen drive, un dispositiu electrònic de dimensions reduïdes, i per això fàcilment transportable, que permet guardar dades i transferir-les d’un ordinador a un altre, i que en valencià rep el nom de llapis de memòria.