La paraula en imatges: 'vacuna'
Una vacuna és un preparat compost per una suspensió de microorganismes que s'introduïx en el cos d’algú per a estimular la formació d'anticossos i aconseguir així la immunització contra una possible infecció.
La paraula vacuna deriva de vaca. Es diu així perquè el metge i naturalista anglés Edward Jenner, que durant l’últim quart del segle XVIII va exercir com a metge rural en el comtat de Gloucestershire, situat al sud-oest d’Anglaterra, va observar que les dones que es dedicaven a munyir les vaques no contreien la pigota, una malaltia greu que, durant segles, va constituir una autèntica plaga per a la humanitat.
A partir d’esta observació, volent indagar en les causes que produïen eixa immunitat, el doctor Jenner va sospitar que les persones que estaven en contacte directe amb vaques probablement havien contret prèviament una altra malaltia, coneguda com a verola bovina, de característiques semblants però d’efectes lleus, que feia que els afectats hagueren quedat protegits contra la pigota. Basant-se en els principis curatius de la medicina oriental, Jenner va inocular a un xiquet de huit anys la limfa dels munyidors afectats per la verola bovina per a observar l’efecte que produïa en ell. El procediment, no exempt de riscos, va resultar enormement efectiu. I James Philips, que així és com li deien al xiquet, no sols no va desenvolupar la malaltia, sinó que va validar plenament la hipòtesi d’Edward Jenner. Eixa és, en essència, la base en què es fonamenten les vacunes.
Però no seria fins a un segle després, concretament en 1881, quan un altre eminent científic, el químic francés Louis Pasteur, va desenvolupar la teoria microbiana de la malaltia, segons la qual uns diminuts organismes, anomenats microbis, són els causants de moltes malalties infeccioses; i, en honor d’Edward Jenner, va encunyar el terme vaccin, adaptat al castellà com a vacuna, i d’ací va passar al valencià amb el mateix nom. Com a cultisme, en valencià també tenim la forma vaccí amb la mateixa funció referencial.