La paraula xocolate prové de la forma xocoatl del nàhuatl, llengua parlada en la zona central de Mèxic. El seu significat originari era el resultat de la combinació de xoco, que significa 'amarg', i atl, que vol dir 'aigua'. El xocolate designava, per tant, una beguda de sabor amarg elaborada a partir del cacau.

La beguda, així com la paraula que la designa, es difongué a través de l'espanyol. La forma castellana chocolate, de fet, s'ha mantingut tant en anglés com en portugués; en francés s'ha adaptat com a chocolat, i en italià, com a cioccolato. En altres zones del domini lingüístic s'ha generat la variant xocolata, formada a partir de la neutralització de la vocal final, que ha afavorit el canvi de gènere posterior: de masculí a femení.

En valencià esta veu ja apareix documentada en 1661 en el «Dietari» del sacerdot Joaquim Aierdi. La referència, amb tot, és una miqueta sinistra: «perquè vent que no havia volgut la nit avans de aquell dia pendre el chocolate, tenia resolt de matar-la»...