Cinc dels deu dies de pluges més extremes del Mediterrani han tingut lloc l’última dècada

Sis de les deu jornades de pluges més intenses registrades al Mediterrani des de la dècada de 1960 s’han produït en aquest segle, i cinc han tingut lloc els darrers deu anys. Dos d’aquests dies de registres rècord van ocórrer el 2020, amb la borrasca Glòria. 

Són algunes de les conclusions que el delegat d'Aemet, Peio Oria, ha compartit aquest dijous al Fòrum de Meteorologia i Comunicació del Canvi Climàtic Meteocom, organitzat per À Punt Mèdia. En l’estudi presentat en la seua ponència s’han analitzat més de 5,5 milions de dades de les estacions termopluviòmetres d’Aemet repartides en tres grans zones: la conca mediterrània, la cantàbrica i la resta de grans conques de la península. L’objectiu era observar els episodis més extrems de pluges acumulades en un dia, concretament aquells que se situen per damunt del percentil 99, és a dir, els dies en què la mitjana d'aigua recollida superen el registrat en el 99% de les ocasions. 

Per a la conca mediterrània s’han seleccionat els deu episodis més significatius de tota la sèrie històrica, entre els quals es troben la pantanada de Tous del 1982, el rècord històric de precipitació acumulada en 24 hores en l'estació d’Oliva l'any 1987, i dos dies en què la borrasca Glòria va descarregar amb fúria a la Comunitat Valenciana. 

Els resultats de la conca cantàbrica, afectats per altres borrasques i amb períodes de grans pluges completament diferents dels de l’est de la península, mostren exactament la mateixa tendència: sis dels dies amb pluges més intenses s’han produït els últims vint anys. En el cas de la resta de conques, la meitat dels episodis extrems han tingut lloc al segle XXI. 

Un futur amb més episodis de pluja intensa

Oria també ha presentat els resultats preliminars de l’estudi que preveu la incidència d'aquest tipus d’episodis en els pròxims quaranta anys, i les conclusions no són massa esperançadores: les grans tamborinades d'aigua es produiran de manera més freqüent i més intensa.  

Gràcies al model de simulació CORDEX que permet analitzar una gran quantitat de dades amb una precisió de fins a cinc quilòmetres, i ajustar al màxim els resultats fent ús de la intel·ligència artificial per a evitar la incertesa, l’equip d’Oria ha pogut viatjar a un hipotètic futur per a saber com ens podrien afectar aquestes pluges torrencials i grans borrasques.

Encara que ha demanat cautela amb uns resultats que encara no són definitius, la predicció apunta que per cada deu episodis extrems que hem patit des dels anys 80, en patirem dèsset d’ací al 2060. Aquestes pluges, a més, deixaran de mitjana 1,5 litres per metre quadrat, una xifra que pot semblar poc significant, però si tenim en compte que les dades fan referència a la mitjana de totes les estacions de la conca, això es pot traduir en increments molt notables en punts concrets del territori.