Més de 10.000 persones participen en les 60 activitats de la 7a Plaça del Llibre de València

El projecte de la Plaça del Llibre es consolida com a gran aparador de la literatura en valencià a tot el territori. Així ho demostra l’afluència de visitants a la 7a edició de la Plaça de Llibre de València, celebrada del 30 d’octubre al 3 de novembre, que ha comptat amb vora 10.000 participants en les més de 60 activitats oferides tant per a públic adult com familiar. Igualment, més de 2.000 persones van participar en alguna de les 40 propostes de la primera edició de la Plaça a Castelló, que va tindre lloc del 24 al 27 d’octubre. D’aquesta manera, i amb la 4a edició de la Plaça d’Alacant prevista per als primers mesos de 2020, aquest projecte reivindica el seu caràcter vertebrador i de difusió de la producció editorial de tot l’àmbit lingüístic.

Amb 52 editorials i 67 autors participants, la Plaça del Llibre de València ha comptat en 2019 amb un programa variat i polièdric. Si cada llibre té el seu lector, cada activitat de la Plaça ha comptat amb una audiència particular. Un aspecte central de la programació han sigut, sense dubte, les presentacions de les novetats editorials, aquells títols que acaben d’arribar a les prestatgeries: novel·les, poemaris, assajos, però també contes, àlbums il·lustrats i narrativa juvenil han protagonitzat gran part de les cinc jornades d’aquesta trobada i han despertat l’interés de bibliòfils i curiosos.

A més, la plaça de l’Ajuntament també ha sigut l’escenari de diverses taules redones amb temàtiques com la memòria històrica, la política valenciana o el potencial dels llibres infantils com a eina educativa, sempre amb la paraula escrita com a senyera. De fet, hi ha hagut un espai de biblioteca infantil on, a més de llegir els seus contes favorits, la xicalla va poder participar en contacontes i tallers coordinats per les biblioteques municipals de València i Rebombori Cultural. Aquesta iniciativa completava la programació infantil, integrada per animacions, espectacles de carrer, sessions de narració oral i actuacions com la de Dani Miquel i els Ma-me-mi-mo-músics, qui van omplir de cançons el cor de la ciutat.

La Plaça de València s’ha establit al llarg dels darrers set anys com a punt d’adquisició de llibres. Amb una recaptació de més de 40.000 euros, en aquesta edició la diversitat de gèneres ha esdevingut l’eix fonamental entre els títols més venuts. Així, destaquen memòries com Les petjades del temps (Balandra), de Rosa Serrano, però també antologies poètiques com les de Marc Granell i Jaume Pérez Montaner, editades per la Institució Alfons el Magnànim dins de la col·lecció de poesia valenciana contemporània.

Quant a la galàxia de la novel·la, triomfa la ficció històrica amb El mas de les ànimes (Bromera), de Vicent Josep Escartí, o L’esperit del temps (Proa), de Martí Domínguez. El gènere negre ha reclamat el seu espai a la Plaça amb la policíaca Em diuen Fletxa (Alrevés editorial), de Joan Carles Ventura. Dins de la narrativa, en aquesta gran trobada literària també han assolit un èxit important de vendes els volums de relats Viure perillosament (Comanegra), de Gemma Pasqual i Escrivà, i La bona vida (Edicions 96), d’Adrià Espí.

Respecte a la literatura infantil, dos títols s’imposen com els més demandats: Empar, la becadeta i el ‘patiarcat’ (Bromera), de Fani Grande i amb il·lustracions de Ramon Pla; i El gegant de merengue (Edicions 96), de M. Carmen Sáez Lorente i amb il·lustracions de Toni Cabo. Si ens centrem en literatura juvenil, entre els llibres més venuts, trobem les novel·les Fotògrafa de núvols (Perifèric Edicions), d’Anna Rubio i Fandos, i El senyal (Bromera), de Marta Meneu-Borja.