100 anys del primer ‘berlanguianisme’

Aquest dissabte 12 de juny Luis García Berlanga hauria complit 100 anys. El cineasta va marcar tota una època amb el seu estil irònic, les seues històries tragicòmiques i la seua capacitat de burlar la censura del règim franquista. Poca gent ha incorporat el seu cognom com a definició. Berlanga és un d'ells. La Real Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE) va incorporar el terme 'berlanguià' l'any 2020 com a pertanyent a Berlanga o com a definitori d'una situació pròpia del seu cinema.

El terme, segons la RAE, té dues accepcions. La primera, 'pertanyent o relatiu a Luis García Berlanga, cineasta espanyol, o a la seua obra'; la segona, 'que té trets característics de l'obra de Luis García Berlanga. Una situació berlanguiana'.

Però, què és realment una situació 'berlanguiana'? La definició de la RAE és molt oberta, però si observem la seua obra es pot considerar que són situacions corals, caòtiques i esperpèntiques narrades d'una manera vitalista, tal com reflecteix en les seues pel·lícules.

Nascut a València el 1920, es va formar en Dret, Filosofia i Lletres, però en els anys 40 va ingressar en l'Institut de Recerques i Experiències Cinematogràfiques de Madrid, on va realitzar els seus primers curtmetratges. L’any 1951 va dirigir amb Juan Antonio Bardem Esa pareja feliz, la seua primera pel·lícula, que va precedir una extensa filmografia, formada per 17 títols.

Berlanga va abordar temes diversos relacionats amb la postguerra, el costumisme i el règim franquista, que s’han convertit en clàssics del cinema espanyol, com El verdugo, Bienvenido, Míster Marshall oTodos a la cárcel, amb què va guanyar el Goya a la millor direcció. La seua obra Plácido va ser candidata a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en 1961.

La vaquilla, estrenada el 1985, va ser la seua producció més cara i la més taquillera del cinema espanyol fins a eixos moments, amb una recaptació pròxima als 600 milions de pessetes.

Els títols preferits per a la cultura espanyola

Diferents personalitats del món de la cultura han revelat a À Punt quin és el seu títol favorit del cineasta valencià. L'escriptor Paco Roca, el catedràtic de Comunicació de la Universitat de Santiago, José Luis Castro, i la comissionada de l'Any Luis García Berlanga, Rosana Pastor, són alguns dels personatges públics que expliquen què els va captivar del cinema berlanguià.

Un aniversari en què Berlanga continua donant sorpreses

Aquesta setmana, s’ha donat a conéixer el llegat del director: un guió inèdit de la quarta part de L'escopeta nacional –amb el títol ¡Viva Rusia!– i dos llibres, un que aborda la seua biografia, publicat el 1990 per Antonio Gómez Rufo, i un altre que mostra la seua faceta internacional, la publicació en francés d'El verdugo, Le bourreau. El cineasta valencià el va guardar en la caixa 1034 de l’Institut Cervantes al maig del 2008, i tretze anys després, els seus nets l’han oberta.

Programació especial en À Punt

Amb motiu del seu centenari, À Punt ha preparat un contingut especial sobre la seua obra i figura. A partir de les 17:30 h s’emet la pel·lícula Patrimonio nacional. Nominada a la Palma d’Or del Festival de Cannes el 1981, és el segon lliurament de la saga dels Leguineche, precedida per L'escopeta nacional i completada amb Nacional III. A la nit, a partir de les 23:00 h, en acabar el programa No tenim trellat, À Punt oferirà el documental Por la gracia de Luis.

A més, la radio estrena la sèrie Los jueves, milagro, sis capítols d’una hora dedicats a la figura del director de cine valencià, que s’emetrà els dissabtes i els diumenges a les 15:00 h.