L’IVAM, el primer museu d’art modern d’Espanya, compleix 35 anys

L’Institut Valèncià d’Art Modern (IVAM) fa 35 anys aquest mes. Va ser el primer museu d’art modern i contemporani de tota Espanya i va aparéixer en un moment en què, acabats d'eixir d'una dictadura, la realitat de la ciutat de València era ben distinta pel que fa al suport institucional de la cultura. Durant més de tres dècades, el museu ha resignificat culturalment la Comunitat Valenciana, cobrint un espai artístic que fins a aquell moment estava buit.

En realitat, el projecte va començar el 1986, dirigit per Tomàs Llorens, però va ser amb la direcció de Carmen Alborch quan el centre Julio González va obrir les portes al món, el 18 de febrer del 1989. Membres de la Casa del Rei, personalitats de la política, la cultura, intel·lectuals i artistes es van concentrar en l'acte d'inauguració. Espanya acabava d’entrar en l’Espai Econòmic Europeu i hi havia una ebullició artística molt gran, però faltaven espais públics per a la cultura. La Filmoteca i els teatres començaven a funcionar. “Hi havia una mancança d’art molt important a la Comunitat Valenciana i en tot el país, portàvem un retard de cinquanta anys”, segons explicava Ciprià Ciscar, que va ser conseller de Cultura del 1981 al 1989, en un programa de Punt Docs. 

El mateix Llorens recordava en Punt Docs: “El sentiment d’il·lusió per acabar amb l’herència del franquisme. El nazisme havia perseguit l’art modern i hi havia una relació entre democràcia europea i aquest art”. 

“L’IVAM va ser un revulsiu, una fita importantíssima, el lloc on s’havia d’estar”, en paraules de Nuria Enguita, actual directora del museu. Però el trajecte per a aconseguir-ho no va ser gens fàcil. Enguita recorda que Madrid concentrava les grans exposicions i la fira ARCO estava més orientada al mercat, mentre que l’IVAM va “mirar cap a on no miraven altres museus”. La col·lecció va començar amb les donacions de Julio González i d'Ignasi Pinazo, i després es va ampliar a diferents estils, com les avantguardes internacionals, el pop, el contemporani, el collage o les revistes d’avantguarda. “No hi ha exposició al món de revistes d’avantguarda sense fons de l’IVAM”, ha apuntat la directora.

Alborch, que va presidir el centre fins a l’any 1993, defensava que la selecció d’obres s’havia de fer seguint “la qualitat, la significació històrica i la particularitat artística”, per a formar “una col·lecció que enriquisca el patrimoni cultural valencià”, que aportara coses noves a l’art modern i contemporani, segons arrepleguen els arxius de RTVV.

Tres dècades després, Enguita creu que s’ha aconseguit. “L’art modern forma part de la cultura, com la literatura o el cinema. L’IVAM és el gran museu de la Comunitat Valenciana, on té espai l’art local, nacional i internacional, les arts joves i les consagrades. Un lloc de trobada i un dels museus més sòlids i millor finançats del país, amb una de les col·leccions d’art modern més importants del país, on l’art i les persones són el més important”, remarca la directora de l'IVAM. 

A més, des de l'any 2018 té una segona seu a l'edifici del Mont de Pietat d'Alcoi, construït el 1909.

La investigació artística, una ferramenta clau del museu

Una de les activitats menys conegudes, però fonamental en el funcionament d’aquest museu públic, és la investigació "profunda, exhaustiva i rigorosa" dels diferents moviments artístics, dels artistes, de projectes i d’obres d’art, com ha descrit la curadora d'art Sandra Moros. Un d'aquests treballs és una futura exposició, de vora 500 peces, del fotògraf Gabriel Cualladó, un intel·lectual de referència, en la qual Moros està treballant durant els últims dos anys i mig. “Hem parlat amb els hereus i hem descobert un Cualladó escriptor fins ara desconegut, que estarà present en la mostra, amb correspondència, documentació i la seua biblioteca personal, la més important que hi ha hagut a Espanya en matèria de fotografia dels anys cinquanta”, ha explicat la curadora. 

Moros també ha posat en valor els treballs de documentació, classificació i emmagatzematge de la cambra cuirassada, "un espai on es custodien més de 12.000 peces d'art, amb un protocol molt estricte". Per a la curadora, és un "lloc molt especial, quasi màgic, que genera una aura diferent, allunyada del soroll de l'oficina, on els curadors també baixem a veure les obres per a estudiar-les".

El futur del museu

Enguita explica que el museu és un "ens viu, que evoluciona constantment". Per això, l'IVAM continua treballant en diferents projectes, com l'edifici de la seu històrica, la Sala de la Muralla –que obrirà d'ací a dos mesos, amb la muralla restaurada per primera vegada– i el pati del museu, entre altres.

De moment, el centre cultural obri aquesta setmana l’exposició Escena 1. Fer paisatge, un projecte que reuneix cinquanta obres de fons propis del 1930 a l'actualitat, fetes per 33 artistes. Enguita recorda que el públic que visite les seus del museu durant aquest any hi trobarà 2.000 obres exposades a les sales: des de “les dues magnífiques exposicions” de Julio González i Ignasi Pinazo, amb els fons que van donar origen a l'IVAM, fins a les 1.500 obres de l'exposició popular, l'arxiu de Llorenç Barber, Juana Francés a Alcoi i una mostra de fotografia.