85 anys de l'assassinat de Federico García Lorca: un forat negre en la memòria
Va morir afusellat el 18 d'agost de 1936 i a hores d'ara encara no s'ha localitzat la fossa comuna on està soterrat el cos
El 18 d'agost de 1936 la vida del cèlebre poeta Federico García Lorca es va apagar, assassinat pels sublevats franquistes. Tenia 38 anys. Aquest dimecres es compleixen 85 anys de l'afusellament, només un mes després del colp d'estat contra la II República espanyola que va desencadenar l'esclat de la Guerra Civil. A hores d'ara, encara no s'ha pogut localitzar el seu cos. El també dramaturg continua soterrat en una fossa comuna en parador desconegut, junt amb altres tres represaliats als qui els colpistes encapçalats per Francisco Franco el van executar.
García Lorca va nàixer a Fuente Vaqueros, un poble de Granada, el 5 de juny de 1898. Poeta, dramaturg i prosista, està considerat com un dels màxims exponents de la Generació del 27 i un dels autors més influents de la literatura espanyola del segle XX. La mort i desaparició continua sent, més de huit dècades després, un dels episodis més negres i misteriosos de la guerra espanyola.
A principis d'agost, poc després de la sublevació franquista del 18 de juliol, Lorca va allotjar-se a casa dels familiars del seu amic Luis Rosales, poeta com ell, però seguidor del moviment falangista. Havia triat aquest lloc per a amagar-se de la convulsa situació política que vivia Espanya, conscient del perill que corria. Allí va estar fins la vesprada del 16 d'agost, quan un escamot encapçalat per un exdiputat de la CEDA, Ramón Ruiz Alonso, el va detindre i el va portar davant el Govern Civil.
L'afussellaren dos dies més tard, sense juí previ, en un punt del camí que uneix les localitats granadines de Víznar i Alfacar. Era de matinada, les 4:45 hores. García Lorca no va ser l' única víctima en aquell escamot d'execució. El mestre Dióscoro Galindo i dos banderillers anarquistes, Francisco Galadí i Juan Arcollas, compartiren el mateix tràgic destí. La fossa comuna on estan els quatre roman encara en parador desconegut, el que ha convertit la seua història en un forat negre de la memòria espanyola.
Mai s'han arribat a aclarir del tot els motius de l'assassinat del poeta. Hi ha diverses hipòtesis, entre d'altres, una motivació política: simpatitzava amb el Front Popular, feia declaracions públiques que l'havien convertit en una figura incòmoda per a molts sectors molt conservadors i tenia molta relació amb Fernando de los Ríos, exministre de Justícia i diputat socialista per Granada. Però també hi ha veus que defensen que el mataren per homosexual —una acusació que difongueren els mitjans vinculats al bàndol sublevat— o per pertànyer a la maçoneria.
La lluita per trobar la fossa arriba a Estrasburg
Precisament aquest dimecres s'ha sabut que la família d'un dels tres afusellats amb Lorca, el mestre Dióscoro Galindo, ha portat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans una demanda contra la negativa del Tribunal Constitucional d'investigar la mort i buscar les seues restes mortals, que estan junt amb les de l'escriptor i els dos banderillers anarquistes.
La neta de Dióscoro recorre a la justícia europea com a últim recurs després que l'alt tribunal espanyol inadmetera el recurs d'empara que havia presentat després que un jutjat de Granada, primer, i l'Audiència Provincia, posteriorment, n'activaren la cerca. El Consitucional assenyalava en la sentència on acordava no admetre a tràmit el recurs que l'assumpte no tenia la "trascendència" necessaria per a ser-hi examinat. L'advocat de la demandant, Eduardo Ranz, va explicar aleshores que el recurs no buscava "enjudiciar a ningú" sinó investigar perquè, en última instància, es pogueren exhumar les restes.
