La 97a edició dels Oscars culmina esta nit la temporada de premis més apassionant

Los Angeles renaix de les cendres i enllesteix els últims preparatius per a la 97a edició dels Oscars, l’esdeveniment cinematogràfic que enguany arriba amb més força que mai, amb una campanya més mediatitzada que de costum per la polèmica que envolta la pel·lícula més nominada —tretze nominacions—, la francesa Emilia Pérez, la qual partia com a clara favorita, i va deixar pas a The Brutalist, amb deu nominacions.

En una campanya carregada de girs de guió, la cinta de Brady Corbet no va escapar de la polèmica quan es va conéixer a través del seu muntador que la producció del llargmetratge de més de tres hores i mitja, premiat al Festival de Venècia, va fer ús de la intel·ligència artificial per a generar imatges i diàlegs. D’esta manera, The Brutalist passa el testimoni a dos noves favorites que han agafat força a foc lent.

El testimoni de les favorites

D’una banda, està Conclave (huit nominacions), la història d’una elecció papal dirigida per Edward Berger i protagonitzada per Ralph Fiennes, de tall academicista i relat contundent que ressona amb força amb l’actualitat marcada per l'estat de salut papa Francesc. Uns ecos entre ficció i realitat que podrien coronar-la com la gran triomfadora de la nit.

De l’altra, està Anora (sis nominacions), una moderna versió del conte de la ventafocs de Sean Baker guanyadora de la Palma d’Or al Festival de Cinema de Canes. Protagonitzada per una Mikey Madison en estat de gràcia, que ja ha estat reconeguda amb diversos guardons com el Bafta, la cinta seria una opció fresca, de tall més juvenil, que donaria compte del relleu generacional a l’acadèmia si finalment es decideix premiar-la després de tot un any d’èxit internacional que l'avala. En qualsevol cas, totes les apostes dels mitjans especialitzats estan d’acord que l'Oscar a millor direcció serà per a Baker per una pel·lícula que va triomfar a Canes per damunt d'Emilia Pérez, que també competia i es va emportar el guardó d'interpretació per a Gascón.

Respecte a les interpretacions, semblen segurs els premis per a Adrien Brody, pel paper d'un arquitecte brutalista en el film de Corbet, i per a Demi Moore, per La substància, en un d'eixos retorns triomfals que tant agraden a Hollywood i que ajuden a generar relat a les campanyes de premis. Un relat que, en qualsevol cas, potser peca d’impecable i repetitiu en una temporada plena de girs de guió, i que ja ha viscut un clímax amb el Globus d’Or per a Moore, la qual cosa podria obrir la porta a sorpreses.

La polèmica d’Emilia Pérez

Emilia Pérez ha estat envoltada per la polèmica des del principi. La història d’un poderós narcotraficant mexicà que contracta el personatge de Zoe Saldaña per a fer la transició a dona i després esdevé una activista contra els càrtels de la droga, es presenta en una proposta musical arriscada, carregada d’artefacte combinat amb conflictes profundament humans. 

La cinta ha rebut tant odi com amor des del principi i crítiques per la falta d’intèrprets o equip mexicà. Tampoc van ajudar les declaracions que el director, Jacques Audiard, va fer sobre l’espanyol, afirmant que era una llengua de “gent humil”, o el treball lingüístic de Saldaña o Selena Gómez.

Karla Sofía, en el centre de la polèmica

Però el focus de la polèmica ha estat lligat a la seua protagonista, Karla Sofía Gascón, que podria esdevindre la primera dona transgènere en guanyar el guardó. Gascón va irrompre a l’imaginari popular en aconseguir el premi al Festival de Canes per la seua interpretació. Alabada amb unanimitat per la crítica, semblava imparable en una carrera de premis a la qual ha estat omnipresent. La segona espanyola a optar a l’Oscar després de Penélope Cruz va capgirar la campanya del film en esclatar la polèmica per uns tuits publicats en el passat amb discursos d’odi i unes disculpes que no van convéncer. 

Netflix, encarregada de la distribució de la cinta als EUA, va anunciar que no cobriria les despeses de campanya de l’actriu i Gascón va anunciar que es retirava del focus mediàtic després que el director, Jacques Audiard, afirmara que l’actriu es trobava “en una espiral d’autodestrucció” que “no comprenia i que estava danyant la pel·lícula i totes les persones implicades”. Però, en un darrer gir de guió, l’actriu va confirmar fa una setmana la seua presència als Oscar i va reaparéixer per sorpresa en uns premis César que van coronar Emilia Pérez, però no la seua interpretació.

D’esta manera, Netflix finalment ha anunciat que sí que cobrirà les despeses del viatge a la gala dels Oscar de l’actriu madrilenya, la qual, independentment de la polèmica, ha aconseguit una fita històrica per al cinema espanyol i amb la seua presència augmenta l’atenció sobre una gala que este any es presenta com la més apassionant en anys. 

L’Acadèmia dels Oscar ha demanat respecte per a l’espanyola en la gala a través del seu president, Bill Kramer, que ha afirmat que l’acadèmia “no comparteix els discursos d’odi”, però “celebra i honra la històrica nominació de Karla”.