Adeu a Camilo Sesto, referent de la música espanyola

El cantant alcoià Camilo Blanes Cortés, més conegut artísticament com a Camilo Sesto, ha mort aquesta nit als 72 anys a la clínica Quirón de Pozuelo de Alarcón. L’òbit s’ha confirmat mitjançant un missatge en el seu compte de Twitter on es lamenta la defunció de l’artista. Toni Francés, alcalde d'Alcoi, ha decretat dos dies oficials de dol. 

La capella ardent per a vetlar les restes mortals s'instal·larà dilluns d’onze del matí a huit de la vesprada a la seu central de la SGAE a Madrid. Posteriorment les seues restes seran incinerades. Les cendres seran després traslladades a Alcoi per desig exprés del cantant.

Per recordar l'alcoià, aquesta vesprada a les 20 h la ràdio d'À Punt ha recuperat el monogràfic de Col·lecció de Vinils sobre "Sentimientos".

Nascut a Alcoi, Camilo Sesto ha sigut cantant, compositor i productor de balada romàntica, pop i rock, i de musicals com Jesucristo Superstar. Al llarg de la carrera ha venut 70 milions de discos. Als anys setanta i huitanta els seus temes van ser número ú en vendes en 52 ocasions. 

L’alcoià es va iniciar en el món de la música a mitjan dècada dels seixanta, com a integrant del grup pop Los Dayson, que cantava a bodes i batejos, on interpretava cançons de The Beatles, Bee Gees o el Dúo Dinámico. Però va arribar un moment en què les autoritats els van dir que sense el carnet de músics professionals no podien actuar més. Aleshores van anar a Alacant i a la sala Albany es van examinar amb la cançó de Ben E. King Don’t Play that Song, però adaptada al valencià i titulada No la canteu més. D’aquesta manera van aconseguir el carnet professional d’artista. Més endavant Los Dayson van actuar en el programa de TVE Salto a la Fama.

El 1970 va obrir la carrera en solitari com a “Camilo Sexto” (amb x), ja que ell era el sisé de sis fills. Però, com ell mateix explica, tot el món li deia “Sesto”, i per això finalment el 1971 adopta el definitiu “Camilo Sesto”. Apareix a Televisió Espanyola com a solista i hi interpreta Buenas noches, adaptació pop de la cèlebre cançó de bressol de Johannes Brahms.

En la dècada dels setanta publica diversos discos, participa en concursos i el 1975 estrena Jesucristo Superstar al teatre Alcalá-Palace de Madrid.

Camilo Sesto va ser una de les veus masculines més destacades de la música pop en castellà. Ara bé, també va gravar tres cançons en valencià: la ja esmentada No la canteu més, una adaptació de la cançó de Raimon Som i una peça composta per ell mateix en record al seua ciutat natal, El meu cor és d’Alcoi.